Sembla que tots els camins van a parar a Escaldes-Engordany, si més no els artístics perquè en l’any del 40è aniversari han coincidit a la parròquia dues exposicions centrades en aquests. A Allées et Venues: Gauguin i quatre segles de camins en l’art del Museu Carmen Thyssen se li ha sumat una d’especialment concebuda per a la celebració de la fundació de la parròquia: El trànsit. Crònica d’un camí, de l’escultor Jordi Díez, que va parlar de la importància dels camins que recorrem els humans i la simbologia lligada a ells, tal i com ja exposen des de fa segles «obres com l’Odissea d’Homer o El Quixot de Cervantes». 

Les obres de Díez decoren nou punts de la via pública d’Escaldes, un fet que l’artista va lloar per la manera com «apropa l’art al carrer». Per a l’escultor, «tot camí té tres etapes fonamentals: separació, transició i incorporació» i cada una de les peces presentades s’inscriu en un dels tres moments. 

El material estrella d’aquesta mostra de Díez és l’acer que dona una aparença de lleugeresa i solidesa alhora. El vincle amb el territori s’aconsegueix amb les peanyes de granit nacional seleccionades per Díez en una empresa d’àrids andorrana «entre tones i tones de pedres», va rememorar. El conseller de cultura d’Escaldes, Salomó Benchluch, va explicar satisfet que «és la primera vegada que es mostren tantes obres de Díez juntes» i va explicar que el van trobar tot buscant «alguna cosa figurativa» i que els va encantar una certa «connexió amb la Dama de Gel, símbol de la parròquia» i obra de Philippe Lavaill. 

L’efecte dels rajos de sol i el joc de la llum amb l’aigua fan de ‘Llindar’ una peça encisadora

Davant del comú es pot veure una de les noves escultures del conjunt, el Llindar: «Una figura femenina, potser una divinitat, ens dona confiança i ens anima a travessar una porta, la podem associar a la fase de trànsit del camí», la descriu Díez. L’efecte de la combinació dels rajos de sol sobre l’acer i el joc de llums amb l’aigua on reposa la feien molt atractiva i encisadora ahir al matí, durant la presentació. L’encís va ser compartit per les autoritats i Benchlluch va explicar que, contra pronòstic, podrien utilitzar un romanent del pressupost del 40 aniversari per adquirir una de les peces que passaria a formar part del patrimoni artístic comunal «si ens arriba, perquè no són molts diners els que ens queden i ja veurem, esperem una proposta per part de l’equip de l’escultor i no tenim cap escultura preferida». 

Díez ha cedit gratuïtament les escultures en exposició fins al 29 de setembre i el comú ha pagat uns 13.000 euros entre assegurances, transports i les plataformes de granit. 

Si seguim el recorregut del camí que proposa el pare de les escultures, caldrà començar pel Torç del carrer dels Veedors «símbol de la fortalesa necessària per començar el camí i per atrevir-se a anar a buscar la saviesa que hi trobarem al final». A la mateixa via, trobem la Tenista que per a Díez representa «el sacrifici i la perfecció» del camí. A la plaça Lalín hi ha els Amants, que vol copsar «la dissolució de l’ego a favor d’una unió major». Després ens recomana visitat Nefer, «l’homenatge a la pintora Lita Cabellut», situada a la part alta de l’avinguda Carlemany. «En la nostra cultura judeocristiana veurem un cris en ascensió a Age Quod Agis i està bé perquè la premissa de l’art és lliure però en realitat volia tractar el tema d’un camí ben acabat que ens ha convertit en més savis». Finalment, Winged Man, a la plaça Santa Anna representa el final del camí definitiu i per tant «l’ofrena i acomiadament»