El Comú d’Encamp es va refermar ahir en el seu projecte de la ruta de l’orri i va anunciar un pressupost de més de mig milió d’euros perquè l’any 2021 sigui una realitat, encara que la idea és que les activitats pedagògiques al voltant d’aquests béns d’interès cultural i pilars de l’economia andorrana durant segles comencin el pròxim estiu. El trajecte comprendrà vuit d’aquestes construccions d’alta muntanya en uns 12 quilòmetres de recorregut que entregaran a la parròquia una característica «exclusiva, única i de referència als Pirineus», en paraules del cònsol major d’Encamp, Jordi Torres. «Ja hem fet arribar el projecte al Ministeri de Cultura i la seva reacció ha estat molt positiva», va afegir.

Desglòs del pressupost

De moment, el comú ha pressupostat 495.000 euros per a tot el projecte. «200.000 euros es destinaran a la recerca arqueològica, 175.000 a la reconstrucció dels orris i la resta a senyalització i informació», va explicar la directora d’Higiene, Medi Ambient i Agricultura, Vanessa Carrascosa, qui va aclarir que és molt probable que el pressupost augmenti a causa de les eventualitats que presenten aquest tipus de projectes i que cal anar solucionant sobre la marxa. «Els arqueòlegs sempre anem a cegues, no tenim una bola de vidre i això fa que els pressupostos ballin. Podem estimar un cost però no concretar-lo i normalment sempre s’acaba intervenint més del previst. En el cas de l’orri d’Encenrera vam obrir un jaciment de 250 metres quadrats, un espai molt gran», va explicar l’arqueòleg i director d’excavació a càrrec del projecte, Josep Font, de l’empresa barcelonina Actium Patrimoni Cultural. 

Josep Font: «És un esforç molt gran en patrimoni i en la manera innovadora de gestionar-lo que no es troba a altres llocs»

De fet, el BOPA de dimecres va publicar l’adjudicació de la reconstrucció de l’orri d’Encenrera per 125.000 euros, per tant quedarien només 50.000 euros de pressupost per reconstruir la resta de cabanes, així que amb tota probabilitat aquest capítol del pressupost augmentarà, encara que només es reconstruiran quatre dels vuit orris de la ruta per tenir les dues visions de la construcció: com eren mentre operaven i com han arribat fins als nostres dies. 
A més, cal excloure d’aquest pressupost l’orri de Cubil, que ja està reconstruït. «El comú està fent un esforç molt gran en patrimoni i en la manera innovadora de gestionar-lo, no existeix un cas similar ni als Pirineus ni a altres zones amb construccions semblants com els Alps», va reiterar Font.  Carrascosa va subratllar el valor de la recerca dins del projecte: «És el més important i avançarà paral·lela a la resta de fases». 

La ruta

«L’objectiu és posar en valor els orris del Pirineu, no només d’Andorra i fer-ho a través d’un projecte que no és només turístic, sinó que és cultural, de patrimoni i pedagògic perquè ajudarà els nens a entendre com se subsistia en un país de muntanya com Andorra en aquella època», va avançar el cònsol major. 

Jordi Torres: «L’objectiu és posar en valor els orris a través d’un projecte no només turístic, sinó cultural i pedagògic»

Per aconseguir-ho, el projecte de la ruta persegueix dotar d’una continuïtat narrativa el trajecte entre els orris i també integrar-los en el discurs de l’espai medi ambiental que ocupen a més de 2.000 metres. «Els accessos previstos per a la ruta se situaran a Els Cortals, Grau Roig i a la parada del Funicamp a Solanelles», va aclarir Carrascosa. A més, s’ha prioritzat la selecció dels orris a reconstruir tenint en compte criteris d’accessibilitat i connexió entre ells i no només d’importància. Una de les fites del projecte també és «connectar la ruta dels orris amb la de Pessons per agermanar encara més el patrimoni i la natura». 

L’arqueòleg i director del projecte va insistir en què «el comú no pretén senyalitzar una ruta amb rètols, s’està invertint en la recerca a priori per omplir de contingut el que ha de ser una experiència. 

Vanessa Carrascosa: «Els accessos previstos se situen a Els Cortals, Grau Roig i a la parada del Funicamp a Solanelles»

La ruta inclourà des d’orris grans, poc freqüents, «amb diferents estances i annexos fins a microcabanes», va explicar Font. «Hem partit de zero i a llarg termini, més enllà de la ruta, l’objectiu seria establir un centre d’interpretació dels orris», va avançar l’arqueòleg, qui va recordar que «el 2014 els orris eren bastant desconeguts» tot i haver «sostingut l’economia andorrana durant segles a través de l’ús del formatge d’orri com a moneda comercial».