La desconfiança en els polítics andorrans segueix creixent i durant el primer semestre del 2018 es va situar lleugerament per sota del cinc, amb un 4,96, segons reflecteixen els resultats de l’última enquesta d’opinió política del CRES. Concretament, va perdre sis centèsimes respecte al 2016, quan la nota mitjana era del 5,02, i 16 respecte al 2015, quan va assolir el grau més elevat dels últims sis anys amb un 5,12. Malgrat el suspens en la confiança, continuen sent més les persones que van valorar-la amb un 5 o per sobre –el 61% dels 404 enquestats– que les que van suspendre-la –un 32%–. Tot i així, cal destacar que el gruix més significatiu és per a aquells que van donar l’aprovat just: 83 persones o el que equival a un 20,6%. 

El poc grau de confiança dels ciutadans i residents a Andorra es trasllada en altres qüestions com són la desaprovació de la gestió del Govern i d’altres institucions o de l’actuació política dels diferents grups parlamentaris. Encara que va millorar lleugerament respecte de l’any 2017, la nota mitjana dels enquestats que van respondre entre el 4 i el 21 de juny a la valoració de la feina que ha fet l’Executiu des de les darreres eleccions és d’un 4,84. 

Valoració de les institucions

El coprincipat segueix suspenent, i amb pitjor nota que l’any passat, amb un 4,2; igual que els partits polítics, amb un 4,6, i els sindicats, amb un 4,4. Aquesta darrera xifra és superior a l’última registrada, del 2016, quan va ser de 4,1, però contrasta amb el gran protagonisme que els sindicats han adquirit en els darrers mesos. El Consell General, el Govern, els Comuns i l’Administració de la Justícia sí que van aprovar, tot i que cap d’ells va aconseguir el 6.

Sobre els membres del Consell General, menys de la meitat dels enquestats –un total de 186– van aprovar l’actuació del grup majoritari, DA, mentre que tota l’oposició va rebre una nota negativa: un 4,55 per al grup liberal; un 4,90 per al socialdemòcrata; un 4,57 per a SDP; un 4,3 per a UL+ILM, escindits del grup liberal; i un 4,54 per a la independent Sílvia Bonet. De fet, els moviments de polítics entre partits és un dels motius que el CRES va apuntar l’any passat com a causant de la creixent abstenció electoral en els darrers comicis celebrats al país. 

Pel que fa al funcionament de la democràcia al Principat, va rebre una valoració més positiva, però continua tenint un nombre similar de seguidors i detractors. El 41,8% dels enquestats van mostrar-se molt o bastant satisfets enfront del 34,8% que van apuntar que ho estaven poc o gens, tot i que fins a un 20,6% no es van posicionar en cap sentit.