Quan un ciutadà anònim va cedir a Càritas el seu apartament del carrer Mestre Xavier Plana d’Andorra la Vella, va demanar explícitament que «si algun dia Andorra acull refugiats», el pis sigui per a ells. Així ho ha assegurat avui el president de Càritas Andorrana, Amadeu Rocamora, durant l’acte de signatura del conveni acordat amb el Ministeri d’Afers Socials, Justícia i Interior. El ministre Xavier Espot va explicar que es tracta del primer immoble que una entitat cívica entrega al Govern, l’objectiu del qual és donar cobertura a les necessitats d’habitatge de persones en situació de vulnerabilitat o en risc d’exclusió social. 

Malgrat que l’habitatge compleix les recomanacions que la comunitat de Sant Egidi (responsable de la selecció i el trasllat dels refugiats) va formular quant a ubicació cèntrica i amb un teixit social de fàcil integració, es tracta d’un apartament de 30 metres quadrats amb una habitació, un bany i una cuina-menjador. Així doncs, el ministre va reconèixer que «serà difícil» poder oferir l’apartament a famílies de quatre membres o més, però «això no vol dir que no els puguem trobar un altre habitatge que s’adapti a les seves necessitats». Així i tot, entre les 20 persones que l’Executiu pretén acollir a partir del mes de setembre és possible que n’hi hagi de soles o parelles a qui sí els pugui resultar idoni aquest pis. El responsable d’Afers Socials també va voler destacar que l’ONG ha realitzat les obres necessàries de rehabilitació perquè l’apartament es trobi en les «condicions òptimes d’habitabilitat» i que el Govern no haurà d’abonar cap quantitat econòmica a canvi; només es farà càrrec de les despeses necessàries de vigilància, reposició, conservació, manteniment, explotació i neteja.

Bona col·laboració

D’altra banda, el ministre va assegurar que la relació entre el Govern i Càritas és «excel·lent» i va recordar que el pacte signat s’inscriu en l’article 40 del text refós de la Llei de serveis socials i sociosanitaris. En aquest punt s’estableix que el Govern pot subscriure convenis de col·laboració amb entitats privades per garantir i ampliar l’oferta de serveis, programes i accions que promou el mateix ministeri. Espot va remarcar en diverses ocasions la «generositat» de Càritas en la cessió de l’immoble i va desitjar que aquesta només sigui «una peça més dels molts àmbits de col·laboració futurs que estem entaulant», tant amb Càritas com amb altres associacions cíviques del país. 

La problemàtica de l’habitatge

Actualment el Govern disposa de vuit habitatges per cobrir les necessitats de famílies en risc d’exclusió social, persones tutelades, gent gran o víctimes de violència de gènere. Aquests col·lectius han vist agreujada la seva situació en els últims anys a causa dels augments del lloguer i, segons va explicar Rocamora, han hagut d’acudir a Càritas al no poder fer-los front. «Sobretot hem rebut persones que vivien a les parròquies centrals i que s’han vist obligades a canviar d’habitatge perquè de cop i volta els han apujat el lloguer», va explicar el president de Càritas, tot i que no va poder concretar xifres. En aquest sentit, Espot va reconèixer la problemàtica, tot assegurant que «el Govern no l’ha negat mai, al contrari», i que s’està fent tot el possible per oferir mesures urgents que apaivaguin les dificultats dels ciutadans més vulnerables. 

Tot i que des del Govern s’intentarà honorar la demanda del propietari original del pis i de Càritas, en cas que no s’adapti a les necessitats de les persones acollides, «se li donarà sortida» oferint-lo a qualsevol altre ciutadà andorrà que presenti algun conflicte social. «La problemàtica de l’habitatge és un efecte col·lateral de la recuperació econòmica perquè en els últims anys hi ha més residents al país, però el parc immobiliari no ha agumentat», va justificar Espot. 

El conveni amb Càritas és de tres anys prorrogables amb l’acord previ del Govern i les persones o famílies que ocupin l’habitatge rebran un seguiment per part del departament d’Afers Socials.