Quan a la Carla Sopena li van proposar treballar com a dissenyadora comercial a una empresa d’Escaldes-Engordany, no s’ho va pensar dues vegades. Era el que havia estudiat i pel que s’havia format durant anys a Barcelona i la idea de mudar-se a Andorra li sembla molt atractiva. La seva gran decepció va arribar només posar un peu al Principat i comprovar els «lloguers astronòmics» que li demanaven per pisos petits, vells i atrotinats. «Al principi em va saber greu perquè crec que viure al costat de la feina i poder anar a tot arreu caminant és genial», explica la Carla, però si llogava un pis a Andorra, no li sortien els números. Ni tant sols es va plantejar compartir, perquè segons diu, des dels 19 anys ha viscut amb altres companys d’universitat o de feina i ara volia el seu propi espai i «pensava que anant a Andorra, el tindria». La frustració va ser majúscula. 

Anada i tornada

Vist el panorama, la Carla es va decantar per buscar a la Seu. Allà, sense gaires dificultats, va trobar un apartament, «petit, però reformat», pel que paga 300 euros cada mes. Segons les característiques de l’immoble, aquest mateix a la capital andorrana o a una parròquia central podria costar-li al voltant d’uns 600 euros. «He fet càlculs i si visqués a Escaldes, pagaria més de lloguer que el que gasto ara en gasolina o en la targeta d’autobús», explica amb fermesa. Malgrat la decepció del principi, i que no descarta trobar en el futur una llar al Principat, ara per ara, la Carla reconeix que li agrada treballar a Andorra i viure a la Seu, on s’hi sent molt a gust en el seu «piset». Com ella, desenes de transfronterers estan disposats a fer cada dia el mateix viatge d’anada i tornada abans de sotmetre’s a un lloguer abusiu. «Jo no pateixo per arribar a finals de mes», es congratula la Carla.