El Vallbanc FC Santa Coloma i el Valur de Reykjavíc es van enfrontar  a l’Estadi Comunal en el qual els andorrans en van sortir victoriosos, després d’una segona part en la qual van ser superiors. El Vallbanc va fer un joc excel·lent que va fer que trenqués les cases d’apostes.

La tensió es podia palpar a l’ambient. El Valur de Reykjavíc arribava amb moltes ganes de passar de fase després de perdre a la Lliga de Campions contra el Rosenborg en un partit en què van rebre dos penals en contra. Però el Vallbanc FC Santa Coloma no ho va posar gens fàcil.

A la primera part, el Valur va començar amb força, amb una oportunitat d’Einar Ingvarsson, per la banda, buscant un gol ràpid en el primer minut. Precisament el que més temia el tècnic colomenc, Marc Rodríguez. Després de l’avís, el Vallbanc es va posar les i va evitar el gol d’un rival que feia jugades llargues i que canviava el joc constantment. La primera oportunitat d’un Vallbanc valent va arribar per part de Juan Torres, de lluny, amb un xut que per poc no entra a porteria.

Tot i la potència física del conjunt nòrdic, el Vallbanc va saber aguantar durant el primer temps, creant oportunitats quan es podia. Això va provocar que el Valur anés perdent els nervis de mica en mica. Els andorrans van veure quin havia de ser el mètode a seguir.

En aquell moment precisament Thomsen tenia la primera oportunitat clara amb un xut potent que anava fora i després Ingvarsson ho va tornar a provar, però Eloy Casals va saber desviar el potent xut ras. De mica en mica, van anar arribant més oportunitat i en un atac andorrà en els darrers minuts es va viure un dels moments més tensos del partit quan el mundialista Birkir Saevarsson va rebentar a Jaime Conde amb una entrada absolutament gratuïta que li va valer només la targeta groga.

A la segona part, tot estava per fer i era molt possible que els andorrans sortissin vius del partit i amb una gran oportunitat per arribar a la tercera ronda.

El segon temps va començar amb un Vallbanc crescut, superior en tot moment, pressionava i Conde creava una oportunitat que sortia forta. Un moment preocupant va ser després d’unes mans de Marc Rebés quan Kristin Freyr Sigurdsson la col·locava a prop de l’escaire després de llançar la falta. En aquest moment, Rodríguez va optar André Azevedo per ajudar a fer el gol. 

Després, va ser atac rere atac. Anar fent. Un córner i un altre fins que va arribar el moment daurat i Marc Rebés va disparar un xut que Eiríksson va desviar  a dins de la porteria. I gol. Gol. Gol. El somni s’havia complert.Havia arribat el gran premi. Poc després, Azevedo va tenir la seva oportunitat. El segon estava a prop.

En les poques ocasions que va tenir el Valur, Eloy estava allà. El Vallbanc havia trobat la recepta, va saber fer el seu joc, creixent, fent tocs de qualitat i control·lant, movent la pilota. El final va ser daurat. El xiulet era un somni i quasi 400 aficionats celebraven la històrica victòria.

Rodríguez estava més que satisfet: «Avui el Valur no ha demostrat que són els favorits. Avui hem vist de què és capaç aquest país i hem vist com el seu futbol, igual que la selecció, creix. Podem defensar més endavant i podem fer joc de més qualitat, és cert. Però hem fet una gran feina».

«El més important és no haver encaixat cap gol, quan es creu en la feina, surten aquests resultats», manifestava. «Suposo que allà serà diferent, potser aquí venien a veure què passava», explicava. «No ens he vist superiors, però hem tingut el partit controlat», afegia.