V ictòria nacional. I repetint protagonista. La Purito Andorra amb rècord de participació se la va adjudicar com en l’edició anterior David Fernàndez, que va superar l’inconvenient de patir una caiguda que va tenir conseqüències en el braç dret, però tot i quedar molts quilòmetres per davant va ser el més fort per sumar el seu segon triomf a la prova. La forta calor va protagonitzar el dia i els ciclistes la van haver de suportar.

Fins a 2.700 corredors van prendre part a l’esdeveniment, que en només quatre edicions es converteix en una cita del tot consolidada i amb un futur pròsper. Els participants afrontaven tres recorreguts. El més exigent el de 145 quilòmetres i 5.200 metres de desnivell positiu, amb les ascensions a la collada de Beixalís, coll d’Ordino, alt de la Rabassa, coll de la Gallina, alt de la Comella i Cortals d’Encamp. El recorregut mitjà era de 80 km i 3.500 m, mentre que el curt de 28 km i 1.700 m. Cadascú escollia el traçat que s’adequava al seu nivell i l’esforç que van haver de posar va ser màxim. A la meta totes les cares eren d’haver patit, però també d’alegria per haver superat el repte que s’havien posat.

Fernàndez: «He tingut molt bones sensacions i he anat controlant. Als ports s’ha anat molt ràpid»

Fernàndez prenia la sortida amb la intenció de repetir victòria. Tot anava bé fins que en el descens de la Gallina va despistar-se en un revolt, frenava massa de cop i patia una caiguda que li va deixar una bona ferida al braç dret. Tot i el dolor va continuar i en la darrera pujada, als Cortals d’Encamp, va confirmar la seva escapada amb el català Francesc Guerra, amb el que es van anar fent relleus. A un centenar de metres per arribar l’andorrà es va escapar per vèncer amb un temps de 5.36 hores, millorant el crono que havia assolir l’any passat. Tot seguit arribava Guerra. «He tingut molt bones sensacions i he anat controlant. Als Ports s’ha anat molt ràpid», assegurava Fernàndez, que com la resta de corredors va patir la calor i «ha desgastat». On va sofrir més va ser als Cortals, tot i que «s’ha pujat a un ritme molt constant». El corredor andorrà celebra que el Principat compti cada dia amb més bicicletes a les carreteres: «Cada any venen més ciclistes. És un país que s’està posant en un nivell com a França i els Alps, amb carreteres molt bones i ports. La veritat és que és un paradís per als ciclistes i cada any ve més gent».

Sastre i els ports andorrans

Un dels atractius de les marxes cicloturistes són els corredors de renom que s’hi reuneixen. En aquesta ocasió un dels protagonistes va ser Carlos Sastre, que commemorava els 10 anys de la victòria al Tour de França. Va participar a la cursa del recorregut mitjà. En tot moment va estar al costat d’Àngel Edo, també excorredor i un dels impulsors de la prova. «L’he gaudit. Encara que coneixia la majoria dels ports, aquest últim es feia llarg. Però l’experiència és positiva quan vas al teu ritme i gaudint amb la gent. Es fa molt de molt millor portar», exposava Sastre, destacant que es va viure durant la jornada un «ambient d’alegria, de gaudir del ciclisme. Qui volia donar més a les pujades ho podia fer, les baixades la majoria les hem fet tranquils». Celebra les condicions que té el Principat per poder pedalar. «Andorra és un país al que tothom que li agrada la bicicleta hi torna abans o després», i ell mateix si ho torna a fer a La Purito serà una preparació més adequada: «Si vens aquí sense molts quilòmetres, aquests ports són de molta exigència, però si és per gaudir no és problema».

Pensar en el corredor

Com sempre fa, Joaquim Purito Rodríguez volia viure la prova, sense presses i compartint experiències amb tothom, i sempre atent per a què en els avituallaments els corredors tinguin tot allò que necessiten i durant la jornada no es produeixi cap problema. «El més important de la marxa és que a ningú li falti de res», afirmava l’excorredor resident, que com la resta va haver d’aguantar les altes temperatures. «Aquest any ha fet molta calor, pujant la Gallina ha estat increïble» i «he patit molt a l’últim port perquè amb la calor m’ha costat, però he gaudit». Pocs minuts després que creués la meta, la pluja va fer acte de presència.

Un dels elements que més destacava és que els participants «s’hagin implicat tant sobretot a l’hora de posar-se el mallot de la marxa», que era obligatori per a no ser penalitzat de cara a l’any vinent. Edo indicava que a la pròxima edició «no els deixarem sortir», perquè dur-lo «és molt més segur per a tots nosaltres i fàcilment identificables pels serveis de circulació».

Limitar la participació per donar qualitat al corredor

La Purito Andorra, tot i que cada any augmenta exponencialment les xifres de participació, no es vol convertir en una prova massificada, com d’altres que hi ha al calendari de marxes. Per aquest motiu de cara a la pròpera edició estudiaran quina és la limitació de participants que posen en pràctica.

Purito: «La xifra que tenim ara és important. Superar els 3.000 no sé si val la pena. Ara ho hem fet bé»

Aquesta vegada van ser 2.700 els corredors que hi van prendre part, mig miler més respecte l’any passat. Fins i tot van haver d’augmentar el nombre previst per donar cabuda a totes les demandes que hi havia. A la primera edició van ser 1.043 els ciclistes. «Tenir 2.700 participants en un recorregut tant dur si m’ho haguéssin dit el primer any hagués dit que és impossible, però en canvi cada any anem creixent», assegurava Edo, que és partidari de rebaixar el nombre de corredors. Valora que seria més atractiu deixar-los en 2.500: «Arribarà un moment que haurem de posar un límit i no passar d’aquí. Hem de valorar la quantitat amb la qualitat de servei que podem oferir als participants».

En un parer similar es posiciona Purito, valorant que «la xifra que tenim ara és important. Superar els 3.000 no sé si val la pena. Ara ho hem fet bé, hem estat capaços de donar suport a tots els participants». Aquesta serà una mesura que es decidirà en els propers mesos, un cop s’hagin rebut tots els ínputs de la prova disputada ahir.