PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Els dentistes demanen «controlar» la cobertura mèdica dels temporers

La presidenta del Col·legi d’Odontòlegs creu que el que cotitzen i el que gasten no és proporcional

Per Júlia Hinojo

L’entrada de la CASS, a Andorra la Vella.
L’entrada de la CASS, a Andorra la Vella. | Maricel Blanch

La presidenta del Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs, Celine Diet, considera que el Govern hauria de «controlar» la cobertura mèdica dels temporers. «S’hauria de regular perquè no hi haguessin més abusos», va explicar Diet. L’odontòloga va voler deixar clar que no proposa «limitar» l’accés d’aquest col·lectiu a la sanitat del país. Tot i això, demana que hi hagin «més inspeccions». El suposat abús que denuncia s’explica pel fet que «el que gasten i el que cotitzen no és proporcional», segons va afirmar l’odontòloga. 

«Molts temporers amb una cobertura mèdica de només sis mesos aprofiten la seva estada a Andorra per fer-se molts tractaments», va detallar Diet. «Arriben amb una salut bucodental molt dolenta i aprofiten per fer-se totes les cures durant aquests mesos», va afegir, fent referència a l’impacte d’aquesta suposada pràctica en el seu sector. Diet assegura que en molts casos, les visites al metge i, concretament, al dentista, no són fruit d’una urgència. 

Contra el metge referent

Aquesta és una de les mesures que Diet posa sobre la taula per reduir la despesa de la CASS. De fet, la presidenta del col·legi confia més en aquesta iniciativa que en la d’implantar la figura del metge referent. «A nosaltres no ens afecta perquè l’odontologia anirà per lliure i els pacients no hauran de passar abans pel metge de referència, però crec que això no servirà per controlar la despesa sinó que l’augmentarà», va sentenciar Diet. 

Preocupació pels malalts crònics

Des del Col·legi de Fisioterapeutes també es comparteix el neguit pels efectes del nou circuit. Edith Rascagneres, la presidenta de l’entitat, creu que el Ministeri de Salut hauria de concretar què passarà amb els malalts crònics. 

El titular de la cartera, Carles Àlvarez Marfany, va explicar a principis de mes que els pacients amb dolors de per vida tindran assignats un metge especialista referent al qual podran assistir sense la prescripció del metge d’atenció primària. Rascagneres vol saber si això repercutirà als fisioterapeutes i de quina manera s’aplicarà. 

Rascagneres suggereix que aquests pacients tinguin dret a un nombre determinat de sessions, receptades en una sola visita al metge referent. S’inclouen en aquest grup les persones amb esclerosi múltiple, escoliosi i la gent gran amb artrosi de genoll severa, entre d’altres. «En aquests casos s’hauria de fixar, per exemple, que tinguessin dret a 60 sessions l’any sense haver de passar pel metge de referència», va detallar Rascagneres. 

La fisioterapeuta creu que les visites al metge referent per demanar més sessions a l’especialista són una «pèrdua de temps i de diners» en el cas dels pacients que pateixen una multipatologia crònica. «Són consultes innecessàries», va afirmar Rascagneres. 

A l’espera de renovar la llei del 1980 sobre les professions sanitàries

Una de les demandes històriques d’infermers, odontòlegs, fisioterapeutes, metges, podòlegs i logopedes, entre d’altres, és l’actualització de la llei que regula les professions sanitàries. El text vigent es va redactar el 1980 i, per tant, no queden reflectides moltes de les funcions actuals dels professionals del sector. 

Edith Rascagneres, la presidenta del Col·legi de Fisioterapeutes, confia en l’impuls que ha donat la consellera independent Sílvia Bonet al reclam del col·lectiu a través d’una proposició de llei presentada a finals del mes passat. 

La fisioterapeuta espera que el text pugui tirar endavant abans que acabi la legislatura, tal com va preveure la consellera general quan va entrar la proposició. L’objectiu de Bonet és dotar de les màximes competències els professionals de l’àmbit sanitari aprofitant la posada en marxa de la reforma sanitària. La proposta també busca potenciar el treball en equip i un estalvi econòmic per a la parapública. 

«Segons la llei vigent de fa 30 anys, els fisios fem higiene als banys públics i gimnàstica», apunta Rascagneres. El document no fa referència a cap tècnica moderna, com ara, l’electroteràpia. 

D’altra banda, tal com denuncia la fisioterapeuta, els infermers, teòricament, no estan capacitats per posar una via, segons el que estableix el mateix text. «Està totalment desfasat i ja seria hora que algú es posés mans a l’obra», va demanar la presidenta del col·legi. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT