Els tècnics de la unitat de Paisatge, Biodiversitat i Avaluació Ambiental consideren estabilitzada l’afectació del Seneci del Cap, la planta invasora més estesa al país, juntament amb la Budleia. Així ho han pogut apreciar en les sortides de camp que realitzen durant els mesos d’estiu per fer seguiment de les espècies foranes al territori, al respecte de les quals la cap de la unitat, Anna Moles, va recordar: «No es tracta d’eradicar l’espècie invasora, sinó de tenir-la controlada». 
Per avaluar l’expansió de la planta, els tècnics de la Unitat delimiten tres parcel·les de nou metres quadrats cada any a la mateixa zona, l’antic abocador de Sant Antoni de la Grella. «Els primers anys que hi vam intervenir pesàvem les plantes que arrencàvem i d’un any a l’altre vam arribar a reduir la quantitat en un 85%», detalla Moles. 

«El Seneci creix bé a indrets on s’ha remogut la terra, el trobem en abundància també a l’antic abocador de Juberri, a la zona del Túnel de les Dos Valires i als vorals de la carretera», va explicar la cap de la Unitat. «És originari de Sud-àfrica i a Andorra es va començar a veure a la dècada dels 90, es creu que va arribar a Europa en uns palets de llana i des d’aquí l’expansió ha anat arreu, sobretot amb les llavors barrejades amb materials de construcció». Aquesta herba necessita poca aigua per viure i competeix amb les ortigues autòctones, per exemple, encara que no suposa una amenaça greu. «El bestiar tampoc la menja i ara el que temem és que segueixi guanyant altitud a causa del canvi climàtic, en principi no puja dels 1.600 metres», va afegir Moles. 
Una vegada els tècnics avaluen la incidència de la planta, el més eficaç és arrencar-la «amb cura per no estendre les llavors». «Vam provar també amb tractaments fitosanitaris però vam observar que l’any següent creixia igual o, fins i tot, més forta». 

Incineració

El procediment consisteix a posar-la en «bosses d’escombraries industrials de 100 litres i portar-les a cremar al Centre de Tractament de Residus».  Moles va explicar que durant anys van valer-se d’aturats andorrans per arrencar els Senecis durant l’estiu però que la recuperació econòmica ha eixugat les llistes del Servei d’Ocupació i aquest any van haver de contractar una empresa externa per a l’arrencada que ha treballat durant el mes de juliol, el període més efectiu per a l’eliminació, segons els tècnics. 

Perill ornamental

Juntament amb el Seneci del Camp, el control de la Budleia, l’altra planta al·lòctona més estesa al país, està recollit a l’Estratègia Nacional de la Biodiversitat, promoguda el 2016. La Budleia és un arbust d’origen asiàtic, introduït voluntàriament a Andorra fa més de 30 anys com a element de jardineria, a causa de les seves atractives flors roses. Competeix ferotgement amb els tradicionals boscos de ribera, ja que es tracta d’una «planta de molt vigor», segons Moles. Els experts assenyalen que la tècnica de control que millor funciona és la tala i el plantat immediat d’espècies autòctones al seu lloc.