PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Més de 60 demandes a Hisenda per reclamar l’impost de successions

Cada vegada més residents espanyols es neguen a pagar més tributs que els hereus que viuen a la UE

Imatge de la façana del Ministeri d’Hisenda.
Imatge de la façana del Ministeri d’Hisenda. | Viquipèdia

Cada vegada hi ha més residents espanyols que exigeixen a Hisenda que els tornin els diners que no els pertocava pagar de l’impost de successions i donacions. L’assessor expert en fiscalitat, Jaime Mesas, assegura que més d’una seixantena de persones al Principat ja han tramitat la sol·licitud de devolució. Són residents que en els últims quatre anys han rebut una herència d’un familiar d’Espanya. Tot i tenir la nacionalitat espanyola, han de pagar més pel fet de viure fora del seu país d’origen i, concretament, per tenir la residència fiscal en un país extracomunitari. 

Les reclamacions dels contribuents es van començar a multiplicar a partir del febrer, arran d’una sentència del Tribunal Suprem que criticava la legislació espanyola per discriminar els espanyols no residents. 

La resolució judicial coincideix amb la posició que va defensar el Tribunal de Justícia de la UE el setembre del 2014, quan va declarar il·legal l’impost de successions espanyol, per estar vulnerant el dret a la lliure circulació de capitals. 

Tot i els esforços d’Europa, el marc normatiu d’Espanya continua perjudicant els que viuen fora de la UE, amb l’argument que es vol lluitar contra l’evasió fiscal. Així, els espanyols que viuen a Andorra no es poden beneficiar a les bonificacions de la comunitat autònoma on van néixer. S’han d’acollir a la normativa estatal, que fixa uns percentatges de pressió fiscal molt més elevats. 

«És injust que un pare resident a Madrid doni una herència als seus dos fills i que el germà que ha marxat a Andorra a buscar-se la vida hagi de pagar molt més que el germà que s’ha quedat a Espanya», va apuntar Alejandro del Campo, assessor fiscal i advocat de la gestoria mallorquina Consulting DMS. 

Alguns casos

Del Campo té un parell de clients andorrans. Un d’ells va pagar uns 400.000 euros a Hisenda per una casa heretada del seu pare, ubicada a Mallorca. Segons l’especialista, si s’hagués aplicat la normativa fiscal balear, hauria d’haver abonat només 20.000 euros. 
Un altre cas d’un resident al Principat amb procedència de Mallorca és el d’una dona que va rebre una donació d’uns 150.000 euros quan la seva mare va morir. Com que l’impost no es va cedir a la comunitat autònoma, no es va poder acollir a cap avantatge fiscal i va haver de pagar 22.000 euros. Si hagués viscut a les illes, l’import a fer front hauria estat la meitat. 

La devolució, més senzilla

A la gestoria d’Andorra on treballa Mesas ara hi ha uns vuit clients espanyols a l’espera que els retornin els diners. «La devolució ara és més senzilla perquè tenim l’aval de la justícia i tard o d’hora Espanya haurà de canviar la llei», va apuntar Mesas. «Els afectats reclamen des de 20.000 euros fins a 300.000», va explicar l’assessor fiscal. També va concretar que, en menor mesura, es troben en la mateixa situació els espanyols residents que han heretat algun bé immoble a Andorra. 

Mesas diu que hi ha qui espera quatre anys fins que l’impost prescriu i així no han de pagar res

Segons l’assessor fiscal Jaime Mesas, hi ha moltes persones a Andorra que notifiquen que han rebut una herència al cap de quatre anys de la mort del causant. «Molta gent espera que l’impost prescrigui per no pagar ni un euro del tribut», va explicar Mesas. «Si tenen l’immoble heretat a Espanya i allà no hi tenen comptes bancaris, no tenen problemes, perquè ningú els busca», va afegir l’expert. 

D’altra banda, hi ha qui no té pressa a l’hora de demanar la devolució dels diners. «Prefereixen esperar al canvi de llei a Espanya, perquè així van passant el anys i generen més interessos», va subratllar Mesas. Per cada any que passa, Hisenda haurà de pagar un 3,75% d’interessos respecte al total de l’ingrés indegut, és a dir, del que ha cobrat de més del contribuent. 

Ara com ara, les devolucions que s’estan demanant es fan efectives en un mínim de sis mesos. «Les herències o donacions més petites, de fins a 12.000 euros, són les que prioritza Hisenda. Tornen els diners en un període d’entre sis mesos i un any», va apuntar l’advocat Alejandro del Campo. El retorn de grans quantitats comporta més temps i, en la majoria dels casos, s’opta per la via judicial. «Es pot allargar fins als quatre anys o més, però si Hisenda perd la partida, només amb els interessos de tots els anys d’espera, ja em cobro els honoraris», va destacar del Campo. 
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT