PUBLICITAT

La Massana

Andorra, Catalunya i França creen el Parc Pirinenc de les Tres Nacions

La nova marca d’identitat es converteix en l’àrea protegida transfronterera més extensa d’Europa

Per Lara Ribas

David Baró, André Rouch, Damià Calvet i Josep Àngel Mortés a l’entrada del Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa, ahir.
David Baró, André Rouch, Damià Calvet i Josep Àngel Mortés a l’entrada del Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa, ahir. | Xavier Pujol

El Parc Pirinenc de les Tres Nacions ja és una realitat. Just ahir el Centre d’Interpretació del Comapedrosa, a Arinsal, va acollir la signatura del protocol per a la seva creació. La nova marca d’identitat inclou una àrea transfronterera de fins a 428.700 hectàrees a cavall entre Andorra, Catalunya i França i engloba el Parc Natural Comunal de les Valls del Comapedrosa, el Parc Natural de la Vall de Sorteny, el Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Natural Regional del Pirineu de l’Arieja. «La signatura d’avui representa una fita molt important perquè creem una unitat geogràfica compartida per a la promoció turística i la dinamització de la zona», va posar de relleu el cònsol major de la Massana, David Baró, després de signar el document.

Malgrat el sorgiment d’una marca comuna, el cònsol major va especificar que «les quatre individuals continuaran funcionant però la nova ens donarà molta força». De fet, el seu homòleg ordinenc, Josep Àngel Mortés, va insistir que la creació del Parc de les Tres Nacions «només pot comportar beneficis perquè engloba territoris amb trets i problemàtiques comunes» i els tres estats s’han compromès a aportar els recursos necessaris per fer-hi front conjuntament. De fet, en el cas d’Andorra, l’acord de col·laboració permetrà accedir a les ajudes europees de què no podia gaudir fins al moment però sí a partir d’ara a través d’aquest projecte transfronterer. «Per exemple, amb fons de la UE com els Interreg POCTEFA, LIFE o FEDER, podrem gestionar conjuntament projectes com el de la protecció de la sargantana pallaresa, una espècie autòctona», va indicar Baró, que també va apuntar la possibilitat de començar a potenciar els productes alimentaris locals com a l’Arieja o Catalunya. 

Intercanvi transfronterer

El compromís de crear aquesta àrea protegida transfronterera, una de les més extenses d’Europa i que suma fins a 158 municipis, es remunta nou anys enrere. «De camí cap aquí em venia al cap la veu del ja difunt pirineista Michel Sebastien, qui va posar sobre la taula la idea d’unir els tres territoris», va recordar nostàlgic André Rouch, el president del Parc Natural Regional del Pirineu de l’Arieja. Els dos cònsols majors van insistir que «des de fa temps les muntanyes ens uneixen físicament, però és amb la signatura d’aquest protocol que posem la primera pedra per fer possible el projecte». El següent pas serà crear una comissió de treball conjunt per estudiar i programar les accions que es desenvoluparan a continuació. 

Més enllà del disseny d’un logotip identificatiu i d’un mapa divulgatiu que haurien d’estar enllestits el proper 2019, el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet, va explicar que es crearan «altres elements d’informació per entendre millor el territori».Tot i així, ja va avançar que un objectiu a llarg termini és «perseguir certificats com el de reserva de la biosfera i un reconeixement internacional». La voluntat de les tres administracions d’iniciar aquest camí conjuntament, però, no implica l’homologació de la normativa dels quatre parcs naturals. «Seguirem intercanviant experiències i, el que és més important, avançarem tot impulsant nous projectes, però sempre respectant la legislació de cada país», va voler remarcar el francès Rouch en ser preguntat per aquesta qüestió. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT