Més d’una vintena de persones s’han trobat un escurçó prop de casa des de principis d’any i fins aquest agost. Així ho va assegurar a aquest rotatiu el director del cos dels Banders, Miquel Rossell. En total, els efectius del cos han sumat 22 intervencions des que va començar l’any. 

Durant el 2017, els avisos dels veïns van provocar un total de 36 actuacions. En la majoria dels casos, les trucades alerten d’escurçons en jardins, forats d’ascensors i garatges, però també d’altres serps menys perilloses com el vidriol o la verd i groga. «Molta gent no les sap distingir», va explicar Rossell. 

Difícils de capturar

Quan els Banders reben una trucada, s’apropen al lloc on s’ha trobat l’animal verinós, el capturen i el traslladen a un espai allunyat dels nuclis urbans. Moltes vegades, però, els és impossible complir amb tot el procés. De fet, Rossell assegura que en més del 60% de les intervencions, els agents no aconsegueixen trobar l’animal. «La serp és un animal molt viu. Quan detecten la presència humana, s’escapen ràpidament i s’amaguen en qualsevol lloc», va afirmar el cap dels Banders. 

Pel que fa a als indrets més freqüentats pels escurçons negres, Rossell explica que se’n troben a totes les parròquies per igual. «N’està ple a tot el Pirineu i Prepirineu, i normalment hi són en zones habitades properes a la muntanya. L’escurçó ha estat tota la vida a Andorra», va detallar Rossell. L’època de l’any en què fan més intervencions per rescatar serps de domicilis és entre finals del mes de març i fins a principis de setembre. «Quan comença a fer una mica de calor, ja apareixen en zones properes als nuclis urbans, perquè van a la recerca d’ombres i llocs frescos». 

Perillositat

El cap del cos va voler aclarir que, tot i que el verí de l’escurçó pot ser molt perillós, aquesta espècie només reacciona de manera violenta quan es veu amenaçada. «La majoria de les picades es produeixen després que algú les hagi trepitjat», va comentar Rossell. «No és com la cobra, que és més agressiva. L’escurçó gira cua quan nota que hi ha humans a prop», va afegir l’expert. 
La picada d’escurçó provoca la inflamació aguda de la part afectada que progressivament avança cap a la resta del cos. També causa un dolor intens, vertigen, taquicàrdia i trastorns generals greus. La gravetat de la mossegada depèn sobretot de la quantitat de verí inoculada i només esporàdicament arriba a provocar la mort.

Set persones ateses a urgències

Les mossegades d’animals tòxics han estat el motiu de fins a set visites al servei d’urgències de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell (HNSM) durant els últims quatre anys. Aquest any s’han registrat dues consultes, mentre que l’any passat no es va atendre ningú per aquest motiu. El 2016, van acudir-hi quatre persones, i el 2015, només una. 

Segons les dades extretes del SAAS, es tracten de pacients que van patir els efectes tòxics del verí de «serps, llangardaixos i aranyes verinoses». Sobre les hospitalitzacions, l’última que es va registrar va ser el 2015 i va ser provocada per una picada d’un escurçó. 

Entre els 400 i els 2.300 metres d’altitud

L’escurçó pirinenc, també anoment escurçó europeu, es localitza sobretot en zones que estan a aproximadament 1.000 metres d’altitud, però també poden aparèixer des dels 400 fins als 2.300 metres. Els seus hàbitats predilectes són les humides, les zones de rocam i els marges de pedra, però també es troben en prats i pinedes de pi roig i pi negre. Així, es poden veure escurçons des dels Alps d’Itàlia fins a la Península Ibèrica, passant pel centre i sud de França. 

Es tracta d’un espècie més aviat curta, que medeix prop de 60 centímetres de longitud, però d’una aparença gruixuda. El cap és ample i té forma triangular, amb uns ulls petits de pupil·la vertical, i el color de la serp pot adoptar tonalitats entre grisoses i groguenques.
El verí que transmeten els escurçons a través dels ullals és potent però no és mortal per a una persona adulta i sana, segons informen des del Centre d’Estudis de la Neu i de la Muntanya d’Andorra (CENMA). 

Les serps utilitzen la substància tòxica de què disposen per paralitzar les preses de les quals s’alimenta, com petits mamífers, rosegadors i ocells que encara estan al niu. Des del CENMA recomanen que, en cas de picada, s’acudeixi sempre ràpidament  al centre d’atenció sanitària més proper.