Tècnics dels comuns d’Andorra la Vella i d’Escaldes-Engordany han visitat aquest estiu, acompanyats  d’agents de la Policia, un sistema de seguretat antiatropellaments terroristes que hi ha instal·lat a una gran superfície comercial de Tolosa, segons va explicar ahir la cònsol major escaldenca, Trini Marín. Actualment, el comú espera l’informe que està elaborant el cos policial que ha de determinar si el sistema és adequat per a les característiques de les avingudes Meritxell i Carlemany però «encara no hi ha res tancat sobre el tipus de sistema que s’instal·larà, amb el període d’estiu tot ha estat una mica aturat, es reprendrà en un parell de setmanes», va advertir el conseller de Serveis, Manteniment i Urbanisme d’Escaldes-Engordany, Josep Tudel.

Vistiplau

Respecte dels terminis, la mandatària parroquial va assegurar:  «La setmana que ve, o a principis de setembre, ja tindrem l’informe policial».  I va detallar: «La Policia va anar a fer una visita al pàrquing d’un supermercat de Tolosa, a un sistema que deien que era força factible per a les avingudes Meritxell i Carlemany. S’hi van desplaçar també tècnics del Comú d’Andorra la Vella i d’Escaldes-Engordany» perquè segons la descripció del funcionament, tot sembla indicar que s’ajustarien al que els comuns i les forces de seguretat estaven buscant.
Després de la visita in situ, la Policia està redactant ara un informe en el qual ha de concloure si recomana o no a les parròquies la instal·lació d’aquest mateix sistema. 

Model

S’ha parlat molt sobre diferents models adequats per a l’eix comercial central del país, des de sistemes per punxar rodes a barreres de tancat automàtic, passant per les més conegudes pilones hidràuliques. 

Segons el que va explicar la cònsol, el model inspeccionat seria de la família de les pilones hidràuliques «però molt més allargat i també puja i baixa, en principi sempre estaria a dalt i caldria determinar en quines situacions baixaria» i qui ho podria fer «perquè hi ha molts elements a tenir en compte, hem de pensar que hi han d’accedir serveis i que hi pot haver urgències, els bombers i les ambulàncies han de poder atendre les persones que es trobin malament». 

A més, també «s’ha de tenir en compte que caldrà fer un edicte quan s’hagi triat el model més adequat i fer tota la gestió d’aquest. No només és posar un parany perquè no passi un cotxe i ja està», va incidir la cònsol amb la voluntat de fer comprendre els detalls, procediments i complicacions que fan que l’acció no sigui immediata. 

En qualsevol cas, Marin va recordar que la decisió d’instal·lar un sistema de seguretat segueix endavant: «Ara hem d’acabar bé les obres i ja estan previstos al projecte els llocs on han d’anar perquè hi hagi les corresponents instal·lacions elèctriques», de manera que «un cop ens donin el vistiplau sobre un sistema, aquell que sigui millor és aquell que seguirem». 

Pressions

Preguntat per si les informacions sobre la intenció d’una cèl·lula jihadista de passar per Andorra havien accelerat el procés de decisió respecte del sistema de seguretat per a l’avinguda Carlemany, Tudel va dir: «La rumorologia no serveix de molt, fins que no tinguem unes fonts que siguin realment fiables, nosaltres no podem estar pendents de les coses que es poden arribar a dir. Si tenim demandes del departament d’Interior concretes, les estudiarem, però fins ara no hi ha hagut». 

El repte de protegir els espais concorreguts

Quan les autoritats es plantegen un sistema de seguretat per evitar els atacs terroristes per atropellament, no sempre és vàlid emmirallar-se en què han fet altres ciutats o pobles perquè cada situació és diferent. Per exemple, a les avingudes Meritxell i Carlemany és poc realista pensar en uns blocs de formigó com els que ens hem acostumat a veure en els últims anys a diferents ciutats europees. 

Les forces de seguretat insisteixen en què el risc zero no existeix i en què no hi ha un mètode infal·lible sinó que es tracta més aviat de mesures dissuasòries o que poden minimitzar el mal, però no impedir-lo. 
A més, per a la salut de les localitats i dels seus habitants, també és interessant que les principals places i carrers de les poblacions no es converteixin en fortaleses sinó que segueixin essent espais vitals a l’aire lliure. 

En aquest sentit, diferents estudis de disseny i d’arquitectes, com els nord-americans Rogers Mervel Architects han proposat alguns sistemes interessants, tot i que no gaire extesos. Aquest estudi novaiorquès va registrar la marca Tiger Trap per anomenar un tipus de terra que cedeix davant d’un tonatge que interpreta com a perillós. Aquest sistema suposadament hauria funcionat en atemptats com els de Niça o Berlín, fets amb vehicles molt pesats però no podria aturar els perpetrats per cotxes o petites furgonetes a gran velocitat, a no ser que el límit de pes marcat fos molt baix, una mesura compromesa per a eixos comercials com el de Vivand i Meritxell. 
Altres mètodes respectuosos amb l’harmonia arquitectònica i social dels eixos comercials són les zones verdes, les jardineres o la col·locació de diferents tipus de mobiliari urbà col·locats estratègicament, una situació que, novament, és difícil de compaginar amb la realitat de l’eix comercial andorrà i per això l’elecció final s’ha encaminat cap a un sistema  hidràulic, encara que sigui de grans proporcions.