PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Esports d’estiu amb Gauguin

Símils desvergonyits emesos pels infants ens recorden que la interpretació de l’art és lliure

Els nens dels esports d’estiu davant del quadre de Gauguin al Museu Carmen Thyssen Andorra, ahir.
Els nens dels esports d’estiu davant del quadre de Gauguin al Museu Carmen Thyssen Andorra, ahir. | MARICEL BLANCH

Visitar un museu acompanyats per nens és de les activitats més reveladores de la vida quotidiana. Aquella vergonya de dir «Ai, ara no comentaré, no sigui que m’equivoqui» o la sensació de no entendre el que estem veient s’esvairan. Així ho van demostrar ahir una vintena de nens i nenes dels Esports d’estiu d’Escaldes-Engordany, que van participar en el taller ofert pel Museu Carmen Thyssen d’Andorra i pel qual aquest estiu han passat «uns 1.100 nens», segons va detallar el director del museu, Guillermo Cervera.

Ahir, els joves van tenir el privilegi de poder comentar i passar la tarda al costat d’un Gauguin, entre d’altres. Una experiència que, sens dubte, no és l’habitual per a qualsevol que hagi passat pels esports d’estiu o per l’esplai de torn. Al quadre del francès que penja actualment al Thyssen i que dona nom a l’exposició actual, Allées et venues, els nois i noies hi van veure «alegria», «pau», «platja» i fins i tot, insistentment, «una guineu, un zorro», deien bilingüement, com si intentessin convéncer a la guia, ja que ella, com tots els adults, només hi veia un tronc. 

Des del raonament per convence’ls que no podia ser una guineu, la guia els va preguntar «Quin lloc del món creieu que representa?» i aquí el caos es va desencadenar. Tots ho tenien claríssim: «Portugal», «Brasil», «Espanya», «Jamaica», «Amèrica», «Colòmbia», «Argentina», se sentien veus a l’uníson que per al desfici dels monitors havien oblidat la regla d’aixecar la mà abans de parlar en benefici de la passió que havia aixecat la pregunta. El fet de saber que havia estat a l’illa caribenya de Martinica va desinflar una mica el suflé d’emocions perquè cap d’ells  l’havia endevinat. Però va durar pocs instants, perquè quan van passar a observar De tornada a casa, de Thomas Hart Benton, les emocions van tornar a sorgir i hi va haver fins i tot qui va veure una picada d’ullet a Looney Tunes en les orelles del burro del carro. Qui sap. Abans d’aquestes dues obres tota mena d’hipòtesis es van versar també sobre el Paisatge, de Modest Urgell. Acabat el molt profitós passi per sala, els nens i nenes van sortir a l’aire lliure a pintar el que els venia de gust, alguns més inspirats pel que acabaven de veure que d’altres. 

I això no s’acaba amb l’estiu: «De cara a la propera exposició, que coincideix amb el nou curs escolar, creem una nova proposta educativa amb nous targets. Treballem amb una dinàmica que renova cada any el format educatiu», va destacar Cervera que, a més, va recordar que tots els tallers es «personalitzen», segons les necessitats dels grups i que els conceptes es treballen per grups d’edat «del color amb els més petits fins a la mirada crítica amb els més grans i els diferents corrents artístics». A més, va explicar que gràcies als tallers dirigits a les escoles, no és estrany trobar-se amb la situació que els petits arrosseguen als pares al museu.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT