Els tècnics de l’empresa francesa Navbleu, una filial d’Airbus, ja estan treballant en la primera fase de l’estudi sobre la viabilitat de construir un aeroport a Andorra. El projecte va encarregar-lo el passat mes de juny la Cambra de Comerç tot destinant-hi una quantitat superior a 100.000 euros. Tenint en compte les tres fases d’anàlisi que s’han previst, l’estudi es tractarà del més complet que s’ha realitzat fins ara. Primer s’avaluarà la llargada de la pista i el tipus d’avió que podrà aterrar-hi; després la ubicació; i finalment la contaminació acústica. 

L’anterior estudi amb profunditat es remunta al maig del 2001 i avaluava la viabilitat d’establir una infraestructura aeroportuària a la Rabassa, que va seguir sent objecte d’anàlisi en treballs posteriors, l’octubre del 2003 i l’abril del 2005. Tot i així, al 2004 es van dur a terme altres estudis: un sobre els criteris per a l’elaboració del pla de desenvolupament dels aeroports d’Andorra i un altre de la mà de l’Organització Internacional de l’Aviació Civil (OIAC). Anteriorment, als anys vuitanta i noranta, s’havien temptejat altres instal·lacions aèries al país i algun treball de l’època va concloure que no hi havia prou espai per a la pista dins del territori andorrà, un factor que ja no és té en consideració perquè les característiques dels avions i la tecnologia relacionada ha evolucionat des d’aleshores. 

Rellançament del projecte

La Cambra de Comerç treballa en la idea de comprar avions NEO, de menys consum i més capacitat de càrrega

La idea d’un aeroport a dins del Principat es recupera ara de la mà de l’actual president de la Cambra de Comerç, Miquel Armengol, que en assumir el mandat el passat mes d’abril va fixar-se com a objectiu «desenclavar Andorra i connectar-la més enllà de les fronteres europees perquè si no tenim unes bones comunicacions malament rai». De fet, Armengol ja havia especificat a aquest rotatiu que l’aeroport podria ser complementari amb el ja existent a la Seu d’Urgell perquè no hi té res a veure. «La idea és fer vols llargs amb destinacions de fora de la Unió Europea com Dubai o Nova York sense haver de passar fronteres, ni cues, ni franquícies, i sense preocupar-nos per si la carretera està tallada per la neu», va exposar en aquell moment. D’aquesta manera, es podria atreure turisme de luxe i incrementar la inversió estrangera, ja que –en opinió del president de la Cambra de Comerç– l’entrada de gent d’alt poder adquisitiu al Principat cridaria l’atenció de les empreses. 

Proposta d’ubicació

Des de Nableu s’estan estudiant ubicacions que no s’havien proposat anteriorment, de manera que ja hi ha diversos indrets exclosos, com la Rabassa, Engolasters, Entor (a Ransol) o el bosc de Moretó (a Grau Roig), que ja els havia avaluat l’OIAC en l’informe de l’any 2007. En aquell moment es va considerar que l’opció del Planell a la Rabassa era la més factible tot i els elevats costos d’explotació i de manteniment. Armengol ja va matisar en declaracions a aquest rotatiu que l’estudi encarregat a l’empresa francesa es faria sobre un terreny concret que ja tenien escollit però que no va voler revelar en ser preguntat per la qüestió «perquè no passi com amb l’heliport i es cremi abans d’hora». De tota manera, va assegurar que «no és un lloc conflictiu perquè no hi ha edificis, per tant, no molestarà a ningú tenint en compte que els avions que s’utilitzaran seran moderns i no fan soroll». 

El líder de la Cambra de Comerç, que està plenament convençut que la infraestructura aèria és viable i necessària, va avançar altres detalls sobre el futur projecte  a l’ANA. Per exemple, el tipus d’avió que hi podria aterrar: un New Engine Option (NEO), que ofereix una reducció significativa en el consum de combustible, té més capacitat de càrrega –fins a 1,8 tones– i pot volar uns 700 quilòmetres més que els avions equipats amb motors tradicionals CEO. I per això caldria una pista d’aproximadament 2.500 metres.

Altres connexions

Amb el mateix objectiu de millorar les comunicacions, la Cambra de Comerç ha volgut recuperar una antiga idea que estudiava la connexió ferroviària d’Andorra amb França. A finals de setembre, Miquel Armengol es reunirà amb representants de les Cambres de Comerç de Girona i dels Pirineus Orientals francesos per avaluar la possibilitat. El projecte preveu que el tren arribi al Pas de la Casa des de la població francesa de Porta a través d’un túnel. Tot i que Armengol va admetre certa dificultat per l’elevat cost, ja que rondaria els 120 milions d’euros, va explicar a l’ANA que «no és impossible». La línia sortiria de Girona i es dirigiria cap a Porta, on a part de connectar amb el Principat enllaçaria amb la línia de Tolosa que condueix cap a Bordeus i París.