El projecte de llei de reproducció assistida no recull l’import exacte de les compensacions econòmiques que es podran donar per les molèsties derivades de la donació i les despeses de desplaçament. Segons es va informar des del Govern, l’article que regula aquesta qüestió estableix que «les condicions bàsiques o imports màxims que garanteixin el respecte del caràcter gratuït de la donació s’han de fixar periòdicament mitjançant un reglament i amb l’informe previ de la Comissió de Reproducció Humana Assistida». D’aquesta manera, doncs, a hores d’ara és impossible saber quina serà la compensació que podran rebre els donants.

En aquest sentit, tal com ja es va deixar clar durant la presentació del text, el redactat fixa que «la donació mai és de caràcter lucratiu o comercial» i que les úniques compensacions previstes són per «compensar estrictament les molèsties físiques i les despeses de desplaçament i laborals que puguin derivar de la donació, sense que en cap cas per les seves característiques o import pugui suposar un incentiu econòmic». Un redactat que és pràcticament calcat al que preveu la legislació espanyola en aquesta matèria, que també deixa clar que les donacions no poden tenir caràcter lucratiu i comercial. En aquest cas, però, la llei diu que és el Ministeri de Sanitat i Consum, amb l’informe previ de la Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida qui ha de «fixar periòdicament les condicions bàsiques que garanteixin el respecte al caràcter gratuït de la donació».

Cal recordar que el projecte presentat pel Govern s’ha treballat en col·laboració amb experts en bioètica i advocats constitucionalistes de manera que segons el ministre de Salut, Carles Álvarez, «encaixa amb el respecte a la vida i amb l’article 8 de la Constitució». En aquest sentit el ministre es va mostrar convençut que no hi haurà cap problema amb el copríncep episcopal.

El negoci que no pot ser

Als passadissos de les universitats (per trobar perfils joves), als autobusos o en panells publicitaris al mig del carrer. Qualsevol lloc és bo per atreure l’atenció dels possibles donants d’òvuls i esperma a Espanya. I les crides donen resultat. Tan altruistes són les dones i homes del país veí del sud? El cert

A Espanya les dones poden ser donants fins als 35 anys, dos menys que a Andorra

és que si es fa una mica de recerca, no és complicat trobar testimonis que demostren que molt sovint el que els mou a fer la donació és «la compensació econòmica». Es venen les cèl·lules i teixits reproductors, doncs? Formalment no. Igual que la llei andorrana, l’espanyola prohibeix pagar per la donació, però sí que permet una compensació per les molèsties físiques i per cobrir les despeses de desplaçament. De la mateixa manera, la publicitat per incentivar la donació no pot oferir el benefici econòmic com a reclam. 

Els imports de les compensacions oscil·len entre els 600 i els 1.200 euros, en funció de la clínica privada. En el cas del semen la compensació és molt més baixa, al voltant de 50 euros. Això fa que molts hi vegin una manera d’aconseguir ingressos extres, especialment estudiants o persones que passen per situacions econòmiques delicades. De fet, tal com recull un reportatge publicat el febrer d’aquest any al Diario Sur «donants i experts coincideixen que si no fos per la compensació econòmica, no hi hauria donacions». Un negoci que en teoria no pot ser.

A Espanya les dones poden ser donants d’òvuls des dels 18 anys fins als 35 (dos menys que a Andorra). A més, es calcula que hi ha unes 800.000 parelles amb problemes de fertilitat i segons el registre que fa la Societat Espanyola de Fertilitat el 2015 es van fer 12.428 puncions per extreure òvuls de donants i d’aquestes van arribar a néixer 10.000 criatures.