PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

La façana dels invisibles

Bosque ha passat l’estiu enfilada a les bastides públiques i privades per millorar el paisatge urbà

Per Mireia Aguilar

Samantha Bosque davant del mural del Roc Blanc, ahir.
Samantha Bosque davant del mural del Roc Blanc, ahir. | Maricel Blanch

Amb l’arribada de la primavera l’artista Samantha Bosque es va enfilar a la bastida del carrer Doctor Nequi per fer un mural. Esgotarà l’estiu a Encamp, pintant la casa Viliella en una façana i pujada a la bastida, abans que el fred ho impedeixi. Entremig hi ha hagut altres façanes, com la de l’Hotel Roc Blanc que ahir es va presentar al públic. «Estic agafant una mica de rodatge amb la tècnica», va fer broma l’artista. 


Curiosament, és la façana del darrere d’aquest establiment familiar i arrelat a la parròquia, la que acull una sèrie de personatges imprescindibles per al motor turístic del país que sovint surten o entren dels establiments per la porta del darrere però sense els quals el negoci s’ensorra. «En aquest cas va ser un repte perquè té moltíssimes finestres i la finalitat era fer desaparèixer la paret perquè es vegi realment la vida que hi ha dins d’un hotel i, a part de la dels clients, la vida dels qui treballen dins dels hotels per transmetre la importància. Potser no es veuen però gràcies a ells els establiments funcionen», va explicar Bosque, qui va assegurar que les figures, un grum, una cuinera, un jardiner i un cambrer, «són inventades» i que va intentar que siguin «atemporals, perquè no es vegi passat de moda d’aquí a 10 anys», encara que va reconèixer que «les maletes són retro». 


En realitat, aquesta obra d’art va sorgir de la necessitat pràctica de la família propietària de l’hotel de pintar la façana i com que Bosque s’ha passat els últims mesos pintant a la via pública, doncs l’havien vist així que es van animar a demanar-li uns esbossos. «Com que és una professional como la copa de un pino, vam enllestir la idea en un parell de mesos, un autèntic trompe-l’oeil molt ben fet», va dir emocionada la propietària del Roc Blanc, Emelin Torn, qui no va descartar tornar a recórrer a l’artista per a futures intervencions. 
«Sempre, el fil conductor dels murals que he anat fent és la transparència, com el títol del primer. Busco fer desaparèixer la paret on estic intervenint, amb diferents finalitats: perquè es vegi el que hi ha darrere o per recuperar el que hi havia allà històricament», va assenyalar pragmàticament Bosque. 


De moment, els treballadors bidimensionals del Roc Blanc han tingut «molta acceptació» entre els hostes de l’hotel, segons Torn. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT