PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Espot desmenteix el raonador i recorda que hi ha 17 pisos socials

El ministre anuncia converses «per alliberar» més habitatges i afirma que «no abaixem els braços» que l'executiu està en negociacions per ampliar la xifra

Per Meritxell Prat

El ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot.
El ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot. | Maricel Blanch

El ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, va desmentir ahir les afirmacions del raonador del ciutadà, Marc Vila, que va assegurar que el Principat era l’únic país d’Occident que no tenia pisos socials. «Discrepo d’una afirmació que crec que va fer de forma molt taxativa i que crec que no s’ajusta a la realitat del nostre país», va manifestar el ministre en relació a la declaració de Vila i va continuar: «això no és cert. El que és cert és que en el passat no en disposàvem, però ara ja tenim 17 habitatges socials que són propietat o estan arrendats pel Govern i que es destinen a persones amb discapacitat, a joves que han estat tutelats o que es volen emancipar, a víctimes de violència de gènere o persones en situació de precarietat i que per tant tenen dificultats per accedir a un habitatge».


En aquest sentit va qualificar de «progressió notable» el fet d’haver passat de zero a 17 en quatre anys. A més, va anunciar que «estem en converses amb diferents interlocutors per alliberar pisos i obtenir la cessió». De la mateixa manera va recordar que amb el conveni signat amb la fundació Aristot Mora, que construirà un nou edifici, i el conveni amb la CASS per la cessió de l’edifici del Solà d’Enclar on es podran utilitzar dos pisos amb finalitats socials, «la xifra total a mitjà termini ascendirà a 52». Segons Espot, que en sis anys es passi «de res a 52, denota l’aposta important que aquest Govern ha fet per promoure l’habitatge social i donar resposta a una problemàtica evident al país».


comparació/ El ministre va deixar clar que la situació del país «no és comparable» a la de ciutats com «Barcelona o París» i va defensar que «proporcionalment crec que no estem mal situats des del punt de vista del parc immobiliari». Sobre el fet que als països de l’entorn són les administracions públiques les que fan les promocions d’habitatges socials, va exposar que «no disposem dels recursos que faria possible construir habitatges. Tant de bo!». De fet, va garantir que «som els primers que som conscients de la problemàtica i volem trobar respostes».

Comuns  

Espot també va fer referència als recursos que hi ha disponibles i són de titularitat comunal, com els pisos de Jovial a Andorra la Vella. En aquest sentit, alguns cònsols també es van manifestar sobre la qüestió. En el cas de Conxita Marsol, considera que la capital té la problemàtica coberta gràcies als pisos de Jovial, en el cas dels joves, i els pisos del Calones per a la gent gran. Amb tot va deixar la porta oberta a tractar la qüestió. «Està bé posar-ho sobre la taula, veure quines necessitats hi ha i quines possibilitats hi ha. Crec que està bé que tots estiguem oberts a valorar-ho», va exposar. 


Una posició similar a la dels cònsols de la Massana i Ordino. «Els comuns a nivell competencial no tenim aquesta missió, però això no impedeix que es poden fer reunions per parlar de quina manera es poden incentivar projectes d’habitatge social», va dir David Baró. Un exemple que va citar va ser la cessió d’espais. En el cas de Josep Àngel Mortés, va dir que «ens posem a disposició del Govern per donar la màxima informació possible» sobre les necessitats dels ciutadans, afegint que «a Ordino hi ha els espais que vulgui».


Per la seva banda, el conseller general d’SDP, Víctor Naudi, preguntat durant una roda de premsa de la formació va criticar la «falta de fermesa» del Govern a l’hora de decidir on fer habitatges. Amb tot considera que «s’han de potenciar però no des de l’administració pública, sinó amb impuls mixt, amb privats». 

PUBLICITAT