PUBLICITAT

La Seu d'Urgell

Alp i Toses se sumen a l'interès per divulgar el patrimoni dels búnquers

Els dos municipis volen habilitar un espai visitable per complementar el parc de Montellà i Martinet

Per El Periòdic

Interior d'un dels búnquers existents a tocar de la collada de Toses.
Interior d'un dels búnquers existents a tocar de la collada de Toses. | ACN

Els ajuntaments d'Alp i Toses, projecten convertir en reclam turístic el patrimoni conformat pel més d'un centenar de búnquers construïts a partir de la dècada de 1940 entre tots dos termes municipals, al límit entre la Cerdanya i el Ripollès. La iniciativa vol ser un pas més a les visites guiades que, des de fa tres anys, es duen a terme per algunes zones on s'han localitzat elements d'aquest tipus i en les quals hi han participat unes 150 persones aquest estiu.

Tots dos consistoris estan, de moment, en espera de rebre els resultats del treball de camp que la tardor passada van efectuar alguns dels alumnes del Màster d'Història Contemporània i Món Actual de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) per acabar de perfilar la línia a seguir de cara a la seva divulgació. La intenció, però, és que aquest nou producte sigui complementari al del Parc dels Búnquers de Montellà i Martinet, pel qual han passat més de 3.000 persones en els primers vuit mesos de 2018 i on s'ha detectat un interès creixent per part dels visitants procedents de diversos països del centre d'Europa.

Al límit entre Alp i Toses s'hi pot veure alguns dels búnquers que formen part de la denominada Línia Pirineu, que es va començar a construir en temps de postguerra i per ordres del dictador Franco, que pensava que la serralada podia convertir-se en el punt d'entrada d'una hipotètica invasió aliada. El projecte, que s'estenia des del Cap de Creus fins a Hendaia (País Basc), en contemplava fins a 10.000, dels quals se'n van acabar executant menys de la meitat, uns 4.000.

Interès de veïns i visitants

La localització i recuperació d'una part d'aquests elements patrimonials genera un interès creixent entre la població local i els visitants, segons es desprèn de les xifres de participació registrades en les visites guiades dutes a terme a la zona. És per aquest motiu que l'ajuntament d'Alp i el de Toses volen promoure conjuntament un nou producte turístic basat en els búnquers de la línia. La idea és que amb el material obtingut fins ara i el que els arribi d'un grup d'alumnes del Màster d'Història Contemporània i Món Actual de la UB i la UOC es pugui perfilar la manera de donar-los a conèixer. 

Algunes de les propostes, segons l'alcalde d'Alp, Ramon Moliner, passen per indicar la seva situació mitjançant cartells i tríptics o, fins i tot, crear una aplicació per a dispositius mòbils que faciliti la visita lliure dels elements que s'han localitzat i inventariat. Una tasca que, d'entre altres, ha anat a càrrec de Pere Secases, que l'ha duta a terme de forma voluntària i a partir d'un treball de recerca de Batxillerat que va fer el seu nebot. Des d'aleshores ha trobat uns 350 búnquers, xifra que podria ser superior, ha dit, si no fos perquè "l'exèrcit no cedeix els mapes de certs centres de resistència".

Per la seva banda, un altre dels voluntaris que s'ha afegit a la recerca d'aquest patrimoni, Pere Cirera, destaca per a l'ACN el fet que moltes de les persones que visiten els búnquers pensen inicialment que es van construir durant la Guerra Civil. "La gent ve molt desorientada, no en té ni idea del que va significar la Línia P", explica per defensar la necessitat de donar-la a conèixer. En aquesta zona que limita els termes d'Alp i Toses s'han localitzat diversos tipus de búnquers, entre els quals n'hi ha d'específics per disparar amb canó, d'altres amb metralleta i uns darrers amb fusell. A més, també n'hi ha que es van idear per fer la funció de refugi i d'observatori.

Una obsessió del franquisme
 

El Parc dels Búnquers de Montellà i Martinet va obrir portes al 2007 i enguany ja hi han passat més de 3.000 persones. El centre d'interpretació acull, cada cop més, perfils de turistes més diferenciats i s'ha constatat, en els darrers tres anys, un creixement dels procedents del centre d'Europa, principalment dels Països Baixos i Bèlgica. A més, segons la coordinadora d'aquest equipament, la urgellenca Anna López, el públic que ve des del vessant nord del Pirineu, a França, té interès a "empatitzar amb la memòria històrica".

En aquest punt de la Cerdanya, el Baridà, el pas per accedir a l'Alt Urgell es fa es fa més estret i s'hi ha senyalitzat un recorregut d'un quilòmetre on es poden veure fins a deu búnquers. La visita guiada permet conèixer, a més, el context històric en el que es van construir i detalls, com ara, que si el projecte s'hagués executat de forma total hauria costat "deu vegades més que el Valle de los Caídos", segons explica López a través de diverses fonts d’historiadors que han fet una aproximació en el càlcul. 

Anna López té clar que la construcció d'aquesta obra "faraònica" només es pot explicar per una "obsessió" que tenia el règim franquista, tenint en compte que es va dur a terme en un moment de postguerra en què la societat estava "patint misèria, pobresa i una fam tremenda". López hi afegeix el fet que la Línia P, tot i el seu cost, mai no es va arribar "ni a utilitzar, ni armar, ni defensar" i que a més a més diversos analistes han pogut constatar que, en cas d'una invasió, "no hauria estat efectiva".

PUBLICITAT
PUBLICITAT