PUBLICITAT

Andorra la Vella

Crítiques per la manca de voluntat política per acabar el nomenclàtor

Sans reivindica la feina feta per la Comissió de Toponímia i aposta per reactivar l’organisme

Per Meritxell Prat

Un cartell davant del santuari de Canòlich que utilitza la forma tradicional.
Un cartell davant del santuari de Canòlich que utilitza la forma tradicional. | Alex Lara

La postura expressada per la ministra de Cultura, Olga Gelabert, respecte al nomenclàtor, deixant clar que el que està vigent és el del 2010 i que no considera necessari revisar-lo, com tampoc veu urgent convocar la Comissió de Toponímia (CTA) per renovar-la, no ha convençut als agents implicats. El cap de l’àrea de Política Lingüística i expresident (perquè el mandat va acabar el 2016) de la Comissió, Joan Sans, considera que és «una llàstima que la feina feta, que va acabar amb una nova proposta de nomenclàtor lliurada el maig del 2014, quedi en un calaix». Des del seu punt de vista és «molt important que es recuperi tot el treball que es va deixar enllestit i que el Govern ho avaluï». 


Cal recordar que malgrat que es va arribar a lliurar l’actualització de la llista de topònims, tal com reconeixia Gelabert en la resposta donada a una pregunta parlamentària del conseller general liberal, Ferran Costa, aquesta mai va arribar a mans del Govern i el document corresponent de l’expedient hi consta «posposat». D’altra banda, per poder donar continuïtat a la tasca desenvolupada fins al 2016, Sans defensa que el ministeri de Cultura «hauria de reactivar la Comissió per continuar aquella feina». I és que es remarca que el nomenclàtor ha de ser una eina «viva» que es vagi revisant i actualitzant en el temps.

Dubtes sense aclarir 

Justament qui va plantejar la pregunta, Ferran Costa, va assegurar ahir que després de veure les explicacions de l’Executiu «m’he quedat igual, estic estupefacte», ja que no entén que s’admeti que el nomenclàtor vigent és el que es va publicar al BOPA el 2010 i que preveu, per exemple, que Canòlic s’escriu sense h, però que per altra banda el Comú de Sant Julià segueixi defensant una postura totalment contrària i que, de fet, l’escriptura del topònim en la senyalització oficial sigui amb h final. «És una contradicció i qui té raó jo no ho sé, però cal saber quins són els topònims oficials», va remarcar, afegint que «el que queda clar és que en cap lloc del món un topònim s’escriu de totes les maneres possibles en funció de la voluntat de cadascú».
En aquest sentit Cosa critica que l’Executiu no hagi fet cap pas ni mostri voluntat de fer-lo, per esclarir la qüestió. «No pot ser que perquè un tema molesti i sigui espinós es deixi al calaix. Això denota el nivell de competència a l’hora de fer les coses», va afirmar.


Amb tot, Sans va deixar clar que si l’únic problema són els tres topònims que Sant Julià vol escriure de manera diferent a la proposta de la Comissió [Canòlic(h), Juv(b)erri i Aub(v)inyà] la solució és fàcil: «es prioritza la decisió política per davant de la decisió tècnica». És a dir, es fa constar en la publicació que malgrat que el criteri tècnic diu que Canòlic s’escriu sense h, per voluntat política s’opta per l’escriptura tradicional.


Des del comú lauredià, però, Teresa Rodrigo, que era la representant a la comissió, va reiterar ahir que la seva postura no ha canviat. «És un tema que sobrepassa la qüestió lingüística. Més que un topònim és una imatge. Si li traiem la h, ja no és Canòlic», va exposar Rodrigo.


També Susanna Vela, que era la representant del Servei d’Arxius a la Comissió es va mostrar «sorpresa» pel fet que «durant tot aquest temps no haguem tingut més informació sobre la feina feta». Així, va apuntar que «nosaltres vam entregar una proposta que estava pendent d’aprovació i no n’hem sabut mai més res».


Vela, que comparteix parer amb Sans sobre el fet que la toponímia és viva, també recomana que es pugui tornar a constituir la Comissió, ja que hi ha feina per fer. «No cal que es reuneixi cada mes, però potser sí un cop o dos l’any per poder fer les revisions», va manifestar, puntualitzant que si s’han de canviar coses «no sempre ha de ser perquè ens equivoquem, sinó que potser amb els anys les coses es veuen diferents». 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT