El 19 de setembre va entrar a tràmit parlamentari el projecte de llei qualificada de tècniques de reproducció humana assistida, un text impulsat pel Govern que cerca regular la pràctica d’aquestes tècniques. Durant la presentació del text, el 3 de setembre, el ministre de Salut, Carles Álvarez, acompanyat del secretari d’Estat de Salut, Joan Antoni León, van avançar-ne detalls, com que quedarà prohibida la recerca i la selecció genètica, que les donacions de teixit reproductor no poden tenir caràcter lucratiu, i que el límit legal per fer-les és de 37 anys per a la dona i de 45 per a l’home. Amb tot, no va transcendir quin és el límit legal per a les dones que volen sotmetre’s a aquest tractament. Segons es recull al projecte de llei, la dona només podrà ser receptora de les tècniques «fins a cinquanta anys d’edat».

En el cas de les dones que superin aquesta edat, només es podran acollir a tècniques de reproducció assistida «amb l’autorització prèvia del ministre responsable de Salut», recull el text. En altres paraules, el ministre tindrà la darrera paraula. Amb tot, abans de prendre la decisió, haurà de tenir en mans «l’informe previ favorable de la Comissió de Reproducció Humana Assistida», que detallarà les circumstàncies concretes del cas.

Espanya 

Cal tenir en compte que, per exemple a Espanya, la legislació no contempla un topall d’edat màxim per poder sotmetre’s a un tractament de reproducció assistida a clíniques privades (sí en el cas de les públiques, que és de 40 anys). De totes maneres, i per un tema d’ètica, existeix un consens entre els professionals d’aquestes clíniques, per no acceptar a dones majors de cinquanta anys.

Per tant, al Principat s’estaria en la línia d’Espanya, però no en la d’altres països com per exemple els Estats Units, on no hi ha límits i on dones espanyoles de més de 60 anys hi acudeixen per poder ser mares. I a l’Índia, per exemple, una dona de 70 anys va donar a llum a un nen.

Tornant al text andorrà, també s’estableix els 50 anys com a topall per poder crioconservar els embrions. Arribada la dona a aquesta edat, el banc que els estigui guardant pot optar «per la donació per a ús reproductiu de tercers o la desestimació dels embrions in vitro crioconservats per a la pròpia reproducció».

Elecció del donant 

D’altra banda, no es podrà triar el donant de semen o ovòcits. Així, la normativa deixa clar que la tria només la podrà efectuar l’equip mèdic que aplica la tècnica, que ha de preservar les condicions de confidencialitat de la donació. En cap cas, continua el text, no es pot seleccionar personalment el donant a petició de la receptora o parella receptora. Amb tot, sí que els metges han de procurar garantir «la major similitud fenotípica i immunològica possible de les mostres disponibles». 

Registre de donants, però garantint anonimat

La llei també contempla la creació d’un registre de donants, que podrà ser consultat pels fills, pel que fa a informació «de transcendència clínica», sempre que no inclogui la identitat de la persona. Només «excepcionalment», recull el text, i en circumstàncies que comportin «un perill cert per a la vida o la salut del fill», o quan la justícia així ho determini, «es pot revelar la identitat dels donants».