Els emigrants, amb els anys, desarrelen del seu país. Les qüestions administratives són el principal motiu i com a mostra: el vot pregat. Introduït a Espanya el 2011, ha provocat que la participació electoral dels residents a l’exterior hagi caigut fins a un 85%. Ara, amb el resultats a la mà, el president espanyol Pedro Sánchez qualifica «d’injust» aquest sistema de vot i urgeix al Congrés eliminar-lo abans de les eleccions del pròxim mes de maig. Sense temps ni calendari polític per proposar un sistema millor, tampoc s’ha plantejat una alternativa. Els residents al Principat resten a l’espera del canvi. 

El vot pregat obliga a tots els espanyols residents a l’estranger amb dret a vot a inscriure’s en el Cens d’Electors Residents Absents (CERA) per poder emetre el seu vot. Si no el preguen, no voten. El tràmit, que es farragós, ha fet caure en picat la participació. A Andorra, en concret, només el 26% del cens electoral de residents catalans va participar en les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 21 de desembre. En els comicis estatals del 2016, tant sols ho va fer el 12% dels censats. Opcions per millorar el sistema actual, n’hi ha: «Es podria establir una circumscripció pel vot exterior, però de moment aquesta opció es considera complexa i s’ha descartat», explica el politòleg i professor de la Universitat Carlos III de Madrid, Pablo Simón. L’alternativa, per tant, no és una altra que tornar enrere. «Si es torna al sistema anterior, que anul·la la obligatorietat de pregar, el vot CERA serà equivalent al vot per correu. Així la participació electoral remuntaria considerablement», preveu Simón. 

Un «menyscabament» 

El vot pregat es va instaurar per introduir controls addicionals al vot emigrant i aturar les constants denúncies de frau que hi havia. «Però va coincidir amb un gran èxode a l’exterior per la crisi econòmica i la participació es va deprimir de manera substancial», detalla Simón. A més, el Parlament Europeu va advertir al 2016 del «menyscabament» que suposa el vot pregat pels drets dels residents i va animar a legislar millor. Per això, els mateixos partits polítics que van votar a favor d’aquest punt a la reforma de la llei electoral del 2011, ara pensen que cal canviar-lo. El consens és ampli i en votació parlamentària se superarien els 176 diputats necessaris per modificar la llei. Descartada una reforma més ambiciosa, el vot pregat s’anul·laria a través d’una tramitació urgent amb lectura única. «A priori no s’haurien d’oposar els partits de l’oposició (que tenen majoria a la mesa). Ja es va fer al 2016 per escurçar la campanya electoral i evitar que es votés al Nadal», indica Simón.

En un govern en minoria mai vist, tot està en l’aire. Però sense arrelament no hi ha política.