PUBLICITAT

Andorra La Vella

Internament en règim tancat pels menors que cometin delictes greus

Espot diu que són «joves que es creuen que estan per sobre de la llei» i que pertorben l’ordre públic

Per Victoria Gómez

El minitre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, durant la roda de premsa d’ahir.
El minitre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, durant la roda de premsa d’ahir. | SFGA / JAVILADOT

El Govern va aprovar en la sessió de Consell de Ministres de la setmana passada un projecte de llei referit als drets dels infants i adolescents i un altre sobre la responsabilitat penal dels menors. Aquest últim, concretament, té dues vessants, ja que d’una banda pretén ser «més flexible» amb els joves que cometen una infracció de manera puntual i de l’altra ser més «dur i taxatiu» amb els reincidents. El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va explicar que es tracta dels joves que «es creuen que estan per sobre de la llei», són «pertorbadors de l’ordre públic» o que poden arribar a cometre una cinquentena de delictes en només un any. Per a tots ells, el ministeri ha decidit flexibilitzar els requesits legals que estableixen l’internament en règim tancat en el centre penitenciari de la Comella o en el futur centre de reeducació intensiva del Solà d’Enclar que entrarà en funcionament al llarg del 2019. Espot, però, va reconèixer que amb la nova mesura no es preveuen més ingressos de menors a la presó, però sí es podrien intensificar els ingressos al Solà d’Enclar. El règim serà aplicable als majors de 14 anys que hagin comès un delicte major o als quals se’ls hagi imposat una altra mesura disciplinària amb anterioritat de, com a mínim, dos delictes en els últims dos anys. Amb la llei actual, va explicar el ministre, cal haver comès un delicte amb una pena no inferior a vuit anys. 

Unes altres novetats que es defineixen per primera vegada són que la llei s’aplicarà a les persones menors d’edat encara que durant el procés penal assoleixin els 18 anys o la creació del «representant ad hoc» per quan el representant legal no pot intervenir en el procés judicial. Espot va remarcar que la nova llei també preveu que els policies, batlles, magistrats, fiscals i secretaris judicials que intervinguin en els processos penals contra menors tinguin l’obligació de seguir formacions continuades específiques.

 

Acolliment especialitzat

Els infants o joves que presentin problemes conductuals més greus podran ser acollits per famílies «especialitzades o professionalitzades» que a canvi rebran una compensació econòmica. La seva funció és la mateixa que la de les famílies d’acollida corrents, però amb l’afegit que els seus membres adults compten amb una «formació i titulació específica» per atendre aquests menors. La intenció, va explicar Espot, és evitar l’acolliment residencial. 

 

L’administració al seu servei

Pel que fa al Projecte de llei qualificada dels drets dels infants i dels adolescents, el ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jover, va assegurar que s’ha consensuat amb les aportacions de tots els actors implicats per assolir una llei «transversal» que reguli els drets i deures d’aquest col·lectiu. Per facilitar-los el procediment, el Raonador del Ciutadà serà la seva institució de promoció i defensa, s’ha creat un registre unificat de qualsevol tipus de maltractaments i es milloraran les vies de denúncia i assessorament, especialment a través de les xarxes socials, amb accions de prevenció i sensibilització. Amb tot, el que es busca és que «l’administració estigui al servei de l’infant i no l’infant al servei de l’administració», va defensar el ministre. 

 

Espot, contrari a rebaixar l’edat penal als 16 anys, però a favor de ser més «taxatiu»

L’Associació Fills d’Andorra fa temps que demana rebaixar l’edat penal als 16 anys. Espot, sempre s’ha mostrat contrari a la proposta i ahir, durant la presentació del Projecte de llei de responsabilitat penal dels menors d’edat, ho va tornar a manifestar. «Jo sempre he dit que no hi estava d’acord perquè crec que la solució a aquesta problemàtica no és aplicar el Codi Penal, i per tant les normes més estrictes, sinó que amb les persones d’entre 16 i 18 anys que presentessin un patró especialment delictiu i complicat, hem de ser més taxatius però amb unes garanties», sense posar en el mateix sac a la resta d’adolescents que «han comès una infracció i no en cometran cap més en la resta de la seva vida», va justificar. Normalment, són casos «molt minoritaris però pertorbadors» relacionats especialment amb l’ordre públic, ja que es tracta de persones que cometen «delictes contra el patrimoni o contra les persones, encara que no siguin excessivament greus». Per a Espot, el problema és que la llei actual no és prou dissuassòria, i els joves se n’aprofiten. Amb el nou projecte, va assegurar, no es pretén adoptar una política repressiva vers aquests menors, sinó donar una resposta més «incisiva». A més, el text també suposa la derrogació del de l’any 1996 que, en paraules del responsable de la cartera de Justícia, ha quedat «obsolet». 

Comenta aquest article

PUBLICITAT