L’Artalroc acull des d’ahir una àmplia selecció de 180 fotografies i xilografies del Japó de l’era Meiji (1868-1912) vehiculades a través de l’aigua en cinc ambients: cascades, rius, llacs, litoral i catàstrofes. La mostra ha estat possible gràcies a la col·laboració amb el Museu Guimet d’Arts Asiàtiques de París, que ha rebuscat entre el seu fons de més de 18.000 fotografies del Japó per crear la interessant selecció que es podrà veure al roc d’Escaldes fins al pròxim 13 de gener i que aproxima la parròquia de l’aigua al país nipó, construït sobre la base del xintoisme i en el qual aquest líquid juga un paper protagonista, ja que la purificació s’aconsegueix a través de l’aigua en moviment. 

La inauguració de la mostra va comptar ahir al vespre amb el responsable de fotografia del museu francès, Jérôme Ghesquière, qui va parlar de la dificultat d’arribar a generar aquesta mostra, després d’haver fet una preselecció d’unes 2.300 fotos del seu fons que corresponien a aquesta època i involucraven l’aigua. La majoria de les imatges s’han extret dels àlbums que es conserven al Museu Guimet i, finalitzada la mostra, tornaran a formar part d’aquests. No obstant això, quatre vitrines contenen sengles àlbums sencers perquè era impossible extreure’n les fotografies i perquè l’espectador es pugui fer una idea de com els autors o els seus col·laboradors van concebre aquests reculls fotogràfics a finals del segle XIX. 

Més enllà del segle XIX, destaca una composició de 296 daguerrotips contemporanis sobre la central de Fukushima

Les fotografies exposades són úniques i constitueixen les mostres pioneres d’aquesta representació al Japó, ja sigui per part dels europeus que la van introduir al país en aquella època, capitanejats per Felice Beato (1833-1909), o pels aprenents nipons de la tècnica com Kusakabe Kimbei (1841-1934), Uchida Kuichi (1844-1875) o Tanamuro Kozaburo (1856-1923), entre d’altres. 
Les obres exposades es caracteritzen per la tècnica primerenca del moment, el paper a l’albúmina sensibilitzat amb clorur de plata que requeria temps d’exposició molt llargs. A més, les fotografies estan delicadament i virtuosament colorades amb una pintura de base aquosa i fruit d’un curiós procés de contaminació amb la xilografia japonesa (ukiyo-e), que causava furor a finals del segle XIX i que la mostra assenyala amb la introducció a cada una de les temàtiques amb dues d’aquestes peces, entre les quals destaca un pi a la vora de l’aigua de Katushika Hokusai (1760-1849). 

Més enllà del segle XIX, els organitzadors han reservat un petit espai dedicat a les catàstrofes contemporànies, amb Fukushima encapçalant la temàtica i una espectacular composició de 296 daguerrotips sobre la malaurada central nuclear d’aquesta població.