PUBLICITAT

Sant Julià de Lòria

Injecció extra de 300.000 euros a Naturlandia «per un mal estiu»

La corporació va haver d’aportar 280.000 euros al parc durant el juliol, que segons Vila ja estaven previstos

Per Meritxell Prat

Els membres del comú de Sant Julià de Lòria durant el ple d’ahir a la tarda.
Els membres del comú de Sant Julià de Lòria durant el ple d’ahir a la tarda. | ANA

El Comú de Sant Julià de Lòria preveu una injecció econòmica extraordinària de 300.000 euros a Camprabassa per pal·liar els efectes «d’un mal estiu. Segons va indicar el cònsol major, Josep Miquel Vila, els diners serviran per fer front «a un dèficit inesperat», ja que durant la temporada d’estiu els ingressos haurien quedat un 7% per sota respecte als aconseguits l’any passat. Vila va atribuir la situació a les males condicions meteorològiques que es van donar durant els mesos de juliol i agost. «El temps de l’estiu ha estat pitjor del que esperàvem», va indicar, afegint que «l’agost tampoc ha estat prou bo» i per tant, «en una activitat exterior això afecta directament a la caixa».


Les explicacions del cònsol van arribar després que el conseller de la minoria, Joan Albert Farré, interrogués la majoria pels 280.000 euros que durant el juliol ja es van aportar al parc. Concretament va citar dues aportacions de 140.000 euros fetes el 16 i el 23 de juliol, respectivament. Farré es va mostrar sorprès per aquesta injecció de diners en una època en què en teoria hi ha més afluència i per tant, «haurien d’haver-hi menys problemes de tresoreria». En declaracions als periodistes el mandatari va assegurar que els 280.000 euros ja estaven dins el previst. Amb tot, el conseller d’UL es va mostrar crític amb la manera de gestionar Naturlandia. «Camprabassa és la gran caixa tancada que hi ha en aquesta corporació. No sabem el què hi ha a dins, només podem veure les aportacions que es fan cada dos o tres mesos», va manifestar. Per aquest motiu va reclamar que es donin «explicacions al poble» sobre «el destí» d’aquests diners i «les perspectives d’aquesta societat».

Tirolina 

El cònsol, a més, va pronosticar que s’hauran de desembutxacar uns 300.000 euros més per pagar uns estudis sobre la instal·lació d’una nova tirolina. Els informes inclouen estudis ambientals, d’enginyeria així com del terreny on s’hauria d’instal·lar. El mandatari confia que la nova atracció pugui estar en marxa tan aviat com sigui possible, però va advertir que «no és tan fàcil com sembla. Primer hem de confirmar que els inversors estan disposats a invertir, després s’ha d’aprovar per consell de comú i també ho ha d’aprovar Camprabassa».


També com a resposta a les preguntes de l’oposició es va donar a conèixer que la corporació continua fent estudis per analitzar la viabilitat del ràfting. Concretament s’han pagat 31.700 euros a l’empresa KPMG perquè faci els treballs. Vila va dir que encara no es tenen els resultats per poder «donar bones notícies sobre el tema». Des de l’oposició també es va demanar de poder aturar el pagament del lloguer de dos locals situats a les avingudes Verge de Canòlich i Rocafort mentre no s’aclareixi si el ràfting, destí previst per als locals, tirarà endavant o no. El cònsol es va comprometre a negociar amb la propietat. «No coneixem els projectes del comú, però sí que veiem un degoteig de pagaments en els pressupostos a aquests projectes sense que es materialitzi res», va denunciar el conseller de la minoria, Joan Albert Farré. 

Farré denuncia que els comptes del segon trimestres no estan signats per l’interventor

El ple celebrat ahir a Sant Julià va servir per informar de la liquidació dels comptes dels dos primers trimestres de l’any. Al març es va registrar un superàvit de 247.546 euros, mentre que a finals de juny els comptes presentaven un dèficit de 63.375 euros pel fet que encara no s’havien facturat els impostos indirectes. Tot i que les liquidacions parcials només són informatives, Joan Albert Farré va fer notar que la del segon trimestre no estava signada per l’interventor. El conseller de Finances, Joan Gómez, ho va atribuir a «un descuit» i la majoria es va comprometre a aconseguir la firma. Vila també va restar importància al fet i va assegurar que són «informes sense transcendència». 

La situació va servir a la minoria per denunciar la manca d’informació en relació al cessament de Josep Maria Altimir i la decisió de contractar Montserrat Neras com a substituta. «És una figura cabdal que fiscalitza els comptes», va apuntar Farré, reclamant el dret de la minoria a disposar d’aquesta informació.

Montserrat Neras va jurar ahir el seu càrrec com a interventora, una plaça amb la durada lligada al que queda de mandat comunal, segons va indicar Vila.

PUBLICITAT
PUBLICITAT