Les diferents tonalitats dels majestuosos crisantems trenquen la grisor que colpeix els cementiris. El vellutat de les roses vermelles abracen la solemnitat que s’hi respira. Les gotes de l’última tempesta ploren per les desolades làpides. Els primers rajos de sol del dia fonen el gebre de les arestes de les creus. Fins que se senten els primers xiuxiuejos del matí. És el moment d’honrar als difunts. De donar un adeu. Un més, perquè mai n’hi ha un últim. És Tots Sants.

El mal temps de la vigília congrega més persones l’1 de novembre al voltant dels nínxols i tombes

La gent es va apropar ahir als cementiris del país sola o en companyia de familiars. El qui era el de menys, el que importava era el com i tothom tenia un nexe en comú: arribaven carregats de flors, serens i amb el més pulcre respecte. «Avui toca», deia la majoria de persones que es van apropar al cementiri del Pessebre d’Escaldes-Engordany. «Però sempre els tenim en el record», prosseguien. En un dels dies més solemnes de l’any, els nínxols i les tombes es van omplir de l’estima d’aquells que troben a faltar als que ja no hi són. «Sempre li porto roses, eren les seves flors preferides», va explicar el Pere, vidu de la Pilar. «Les plantes duren i llueixen més, però sé que a ella les roses la farien feliç», va relatar emocionat. Durant tot el matí es va repetir la mateixa escena: després de deixar l’ofrena floral al peu de les làpides, els visitants guardaven uns segons de silenci. Alguns, a més, els feien arribar un petó amb la mà. D’altres, deixaven intuir un somriure de resignació. 

«Venir una vegada a l’any és el mínim que puc fer. Aprofito per netejar el nínxol i comprovar que tot està bé», va dir l’Antoni, pujat a una escala. L’espai, a més, va posar a disposició dels assistents escombres i contenidors perquè poguessin condicionar els nínxols i les tombes. «He vingut avui perquè ahir feia mal temps i si hagués regat les flors s’haurien congelat», comentava una dona en trobar-se amb uns coneguts de la parròquia, a qui va donar el relleu. 

Entre tots els anònims, al cementiri també s’hi van apropar cares públiques del país, com el conseller general d’SDP Víctor Naudi. Amb un ram de flors grogues, va honrar als seus familiars. A més, ho va fer acompanyat del cant dels ocells, que va posar la cirereta a una jornada de sol serè. 

Flors fresques i sota comanda

L’afluència de gent va ser constant durant el matí, així com el retrobament de veïns, coneguts i familiars.  «Fa dies que hi ha més visitants, però el mal temps ha fet que vinguessin per Tots Sants», va declarar un dels treballadors de l’espai d’Escaldes. Respecte a les ofrenes florals, «la majoria de gent les reserva. En aquestes dates compren fresques. Durant la resta de l’any solen comprar-ne d’artificials», va manifestar una de les dependentes de la floristeria Les roselles de la capital. L’important, al cap i a la fi, el que compta és la solemnitat i l’adeu. Un més.