PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Francesc Boix a la gran pantalla

‘El fotògraf de Mauthausen’ va passar el 1948 pel Pas de la Casa per intentar retrobar la germana

Cartell de la pel·lícula sobre Francesc Boix.
Cartell de la pel·lícula sobre Francesc Boix. | TVE

Aquest pont llarg de Tots Sants ha regenerat la cartellera cinematogràfica abans del divendres i hi ha fet aparèixer El fotògraf de Mathausen, una pel·lícula dirigida i produïda per la catalana Mar Tarragona i protagonitzada per Mario Casas. La cinta explica la història del català Francesc Boix que va arribar al camp d’extermini austríac de Mauthausen el gener de 1941. 

El pare de Boix tenia un taller de fotografia a la rebotiga de la sastreria del Poble Sec i els coneixements tècnics de Boix el van convertir en el fotògraf de Mauthausen. La seva funció era retratar els retinguts per elaborar les seves macabres fitxes i també ser el fotògraf de les autoritats al camp. D’amagat, però, Boix va anar documentant les atrocitats de Mauthausen amb l’esperança que algun dia aquelles fotografies servirien per fer justícia i així va ser, ja que les instantànies i el seu propi testimoni van ser claus als judicis de Nuremberg. 

És curiós que la figura de Boix no s’hagi explotat més en el món del cinema

És curiós que la figura de Francesc Boix no s’hagi explotat més en el món del cinema perquè la seva història té tots els elements d’intriga, suspens i drama sumats a una sensibilitat per la imatge de per se. Aquest mateix argument l’han emprat a favor els crítics de cinema espanyols que ja han esbudellat la cinta. A favor, també, han parlat del paper de Mario Casas que deixa de ser el noi bufó i l’atractiu per a les adolescents per a consolidar-se com a actor de qualitat capaç de donar credibilitat al seu personatge sense la necessitat d’arribar a emular la flaquesa real que va patir boix. 

No obstant això, per a la majoria dels crítics, la pel·lícula no transmet la intensitat del drama que va constituir aquell moment històric i consideren que ha utilitzat potser un llenguatge per a cinema de gran consum i de digestió fàcil. 

La part que no arriba a copsar la pel·lícula, malauradament, és el moment que Boix es va apropar fins al Pas de la Casa, el 1948, dos anys després del seu testimoni a Nuremberg. «S’hi havia de trobar amb la seva germana Núria, que venia des de l’Espanya franquista però ella mai va arribar. No sabem si els andorrans no la van deixar passar o si les autoritats franquistes la van retenir, és un capítol que no està clar», va explicar la responsable del CAEE durant la inauguració de l’exposició fotogràfica Més enllà de Mauthausen, amb fotografies de Boix, que va estar al centre escaldenc la primavera passada. 

Aquella espera infructífera «va doldre molt al fotògraf, que tenia moltes ganes de retrobar-se amb la família després que el seu pare morís al cap de poc temps de sortir de la presó amb què l’havien represaliat per ser republicà», va relatar Casabella. Mai més tornaria a veure la Núria perquè Boix va morir tres anys després, amb només 30 anys. «Segurament el 1948 ja estava malalt però no s’ho va tractar, el 1951, quan el van operar per problemes als ronyons, no va superar la intervenció», va apuntar la responsable.

PUBLICITAT
PUBLICITAT