PUBLICITAT

Andorra la Vella

Menys del 10% de la toponimia andorrana és d'arrel preromana

El nou treball aborda l'estudi de noms de lloc a partir d'una metodologia pluridisciplinària

Per El Periòdic

Imatge de la portada del treball que va rebre l'Ajut Lídia Armengol 2013.
Imatge de la portada del treball que va rebre l'Ajut Lídia Armengol 2013. | Govern d\'Andorra.

El Servei de Política Lingüística ha editat el treball de Xavier Planas i el seu equip que va rebre l'Ajut a la investigació lingüística Lídia Armengol 2013. 'Anàlisi fisiogràfica de topònims andorrans d'arrel preromana' aborda l'estudi de noms de lloc a partir d'una metodologia pluridisciplinària que es basa en l'anàlisi fisiogràfica comparativa, el coneixement històric i lingüístic del territori i la comparació amb el basc.

Tal com ha informat aquest dimecres el Govern a través d'un comunicat, el mes d'octubre de 2013, la comissió de selecció de l'ajut va valorar la proposta de Planas com un projecte de gran qualitat i en va ressaltar la innovació metodològica, concretament l'enfocament multidisciplinari per treballar el tema de la toponímia preromana des d'un vessant poc habitual, ja que l'enfocament se sol dur a terme des d'un àmbit científic concret i no abastant geografia, història i llengua.

Planas és geòleg i actualment exerceix de tècnic de riscos naturals al ministeri d'Ordenament Territorial. Per a la realització del treball, ha comptat amb la col·laboració del geògraf i historiador, Carles Gascón, i els filòlegs bascos i especialistes en toponímia, Juan Karlos Lopez-Mugartza i Mikel Belasko. L'obra es podrà comprar a les llibreries a un preu de dotze euros.

De Canillo a Bixessarri

De les 4.240 entrades del Nomenclàtor d'Andorra, els noms de lloc que poden considerar-se presumptament d'arrel preromana són menys del 10%. Dels divuit grups individualitzats i analitzats, almenys tres (que inclouen topònims com Canillo, Bartra i Seig/Xeig) tenen una etimologia i una explicació lògica a través de l'indoeuropeu. Els autors també han detectat un grup de topònims no indoeuropeus amb més o menys afinitats bascoides. Tot i que hi ha senyals que ens encaminen cap a un escenari preromà proper el basc, els autors han reconegut què a primera vista i, en termes generals, la toponímia andorrana resulta bastant opaca des de l'òptica de la lingüística basca.

L'Ajut a la investigació lingüística Lídia Armengol

El Govern va convocar, l'any 2001, un ajut destinat a incentivar i fomentar l'estudi i la investigació en matèria lingüística. Aquell primer any va recaure en el treball 'Usos i representacions socials del català a Andorra. Delimitació de les variables que afavoreixen l'ús del català a Andorra', d'Ernest Querol.

El febrer del 2006, el Servei de Política Lingüística va proposar que l'ajut portés el nom de Lídia Armengol perquè representava una bona oportunitat per recordar i homenatjar la figura d'una persona que havia estat al capdavant del desenvolupament cultural del país.

PUBLICITAT
PUBLICITAT