PUBLICITAT

Ordino

Ignasi Serrahima guanya el premi Fiter i Rossell de novel·la 2018

El president del Cercle assegura que ha augmentat el nivell respecte a edicions anteriors

Per Victoria Gómez Pérez

El premi Fiter i Rossell 2018, Ignasi Serrahima.
El premi Fiter i Rossell 2018, Ignasi Serrahima. | XAVIER PUJOL

L’hotel Coma d’Ordino va acollir ahir al vespre la 41a Nit Literària, organitzada pel Cercle de les Arts i les Lletres, en la qual participaven una cinquantena d’escriptors. El premi més esperat, el Fiter i Rosell de novel·la, dotat amb 10.000 euros, va ser per al madrileny Ignasi Serrahima i Arbestany i la seva obra La mare del temps

Després de tota una vida en el sector de la banca, Serrahima ha decidit finalment apostar pel que més li agrada: escriure. «Si hagués tingut més personalitat quan era jove, m’hauria dedicat tota la vida a la literatura», es lamentava ahir moments abans de recollir el guardó. La novel·la és un reflex dels canvis que l’autor ha patit en un moment determinat de la seva vida, alhora que cercava respostes de tota mena, «tot i que no és gens autobiogràfica, excepte petits elements». L’obra li ha servit per «exorcitzar els dimonis» i per qüestionar-se qui era i d’on venia. «I d’aquí ve La mare del temps», va admetre, mentre explicava de què tracta: un nen, a qui de ben petit se li suïcida la mare i va a parar a casa d’uns parents bohemis, «poetes, artistes i hippies». Amb el pas del temps, el noi es va fent preguntes existencials i a poc a poc es va forjant la seva pròpia vida. Per a l’autor, que ja va guanyar un accèssit el 2015 en la categoria de relat breu, la novel·la es desenvolupa a través dels personatges, i no amb un fil argumental de principi a fi, ja que així és «com evoluciona la vida real sense que en siguem conscients». Més enllà del que l’ha ajudat a ell escriure-la, Serrahima també desitja que la novel·la es converteixi en un llibre d’autoajuda, i assegura que «algú» li ha confiat que hauria de ser una «lectura obligatòria» pels adolescents a l’institut.

 

Edició de nivell

Segons va explicar el president del Cercle de les Arts i les Lletres, Joan Burgués, el nivell d’aquest any ha augmentat respecte a l’edició anterior, quan van quedar deserts vuit premis per manca de qualitat literària. «Malgrat que aquest 2018 hi ha dues categories sense dotar, en general estem molt satisfets perquè hi ha hagut una gran participació i això és molt important per a les edicions futures», va dir. Un dels membres del jurat, Josep Pastor, va admetre que les categories de divulgació científica i la Juli Verne per a relats de ciència ficció i fantasia, ambdues sense premi enguany, acostumen a ser «complicades», ja que els seus jurats també són els més «exigents». 


Assaig d’Andorra

El premi Sant Miquel d’Engolasters d’assaig literari, dotat amb 2.000 euros, va ser per a l’escaldenc Carlos Sánchez i la seva obra Èpica i història, l’Andorra d’Isabelle Sandy. «L’assaig parteix d’una pregunta: on situaríem a Isabelle?». Sandy va escriure la primera novel·la sobre Andorra l’any 1923 i posteriorment va completar un cicle amb un parell d’obres més. «La imatge idealitzada d’Andorra canvia d’una novel·la a una altra i a partir de la teoria de gèneres literaris i l’anàlisi històrica i filosòfica, intento mostrar com s’estructuren les relacions socials i com això genera heroïcitats», va avançar l’autor. L’epopeia clàssica que representen les tres novel·les conclouen que Sandy havia idealitzat el Principat com una mitologia, amb herois pirinencs. 

 

Altres premiats

L’autora Sofia Masegosa va ser l’única candidata al premi d’investigació històrica i es va endur un accèssit de 5.000 euros pel seu treball La vida teatral a Andorra. La resta de premiats van ser: Núria Abad amb La Fosca, i 3.500 euros, a la categoria de poesia i tot un clam a la lluita contra el càncer de mama; el lauredià i «músic que escriu» Albert Ginestà pel recull I.Reals, cinc contes i 3.500 euros; Joaquim Brustenga va guanyar 6.800 euros per la seva novel·la curta Deu minuts, la qual alterna un espai de temps compost per 60 anys entre Sud-amèrica i Barcelona; i l’obra El torb, de la qual en la documentació oficial no es va anomenar l’autor.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT