PUBLICITAT

Andorra la Vella

La justícia fa un estudi sobre com actuar davant l’abús dels recursos

El CSJ es fixa en com altres països fan front a l’excés de recusacions per reaccionar al bloqueig del judici de BPA

Per Lara Ribas

Una dona es dirigeix al mostrador de recepció de la Seu de la Justícia.
Una dona es dirigeix al mostrador de recepció de la Seu de la Justícia. | Maricel Blanch

El president del Consell Superior de la Justícia (CSJ), Enric Casadevall, va remarcar un cop més en declaracions a aquest rotatiu que «no ens pertoca a nosaltres dir si la llei està bé o malament», tot fent referència al bloqueig del judici de BPA fruit de les recusacions interposades contra els tres magistrats que porten la causa per part d’un dels advocats de la defensa. Casadevall va recordar que és el Govern i el Consell General qui han d’actuar i facilitar les eines necessàries per reaccionar davant d’aquesta situació. Tot i així, el principal òrgan de la justícia tampoc s’ha quedat de braços plegats i ha encarregat un estudi per veure com es regula aquest problema en altres països. 

Casadevall va explicar que s’estan fixant sobretot en els models espanyol i francès, que estableixen quantes recusacions es poden presentar o com s’ha d’actuar si algú n’abusa. «De tota manera, encara que no sigui feina nostra, hem volgut encarregar un estudi que després entregarem a l’Executiu per agafar idees», va manifestar el president del CSJ. Tot confiant que el Govern ja estigui treballant per trobar una solució, Casadevall va reconèixer que entén que «en un cas com aquest no es pot córrer perquè qualsevol canvi legislatiu s’ha d’analitzar amb cura».

Mecanismes a disposició

La cara visible de l’òrgan judicial va assegurar que mentrestant hi ha alternatives per afrontar el problema. Si els magistrats del judici de BPA són encausats, caldrà trobar-los un relleu i la llei andorrana preveu dos mecanismes: els magistrats emèrits i els magistrats substituts. «Dels primers en tenim dos, però un farà els 75 anys a l’abril i ja no podrà repetir en el càrrec, i costa molt trobar-ne d’altres perquè quan la gent es jubila no té ganes de tornar-hi», va lamentar Casadevall. Mentre que el procés per disposar de substituts és molt laboriós perquè cal fer un edicte, elegir una persona i confeccionar una llista. I el president ja va matisar que això es fa només un cop l’any. 

L’administració de la justícia ara compta amb 15 batlles, 6 magistrats al Tribunal de Corts i 9 més al Superior. «L’estructura semblava suficient per fer front a la feina del dia a dia però no ho és per donar resposta a una situació com la que estem vivint», va admetre Casadevall. «L’excés de recusacions pot acabar bloquejant el sistema judicial i nosaltres el que hem de fer és plantejar que hi ha aquest risc i exigir solucions per a aquest cas i els que puguin venir»,va afegir el president del CSJ tot apuntant que també caldria plantejar com es pot substituir un magistrat, si es pot recórrer a personal estranger o a altres instàncies per respondre més ràpidament. 

«De moment, pensem que el judici es podrà fer, però si s’abusa sovint de les recusacions tindrem un problema. I abans no s’havia produït mai, però ara ja s’ha obert la porta i els advocats poden creure que és una manera de funcionar», va alertar Casadevall.

Noves places d’administratius al 2019

Casadevall va reconèixer que algun departament va just d’efectius i per això va traslladar al ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, la necessitat de crear noves places, concretament dues d’oficials i dues o tres més d’administratius. Ara per ara, ja s’ha obert un edicte per donar cobertura a dos batlles que han canviat de càrrec i un altre per contractar un nou fiscal; la resta de places estan previstes en el projecte de llei del pressupost per a l’exercici 2019. «Hem demanat al ministre poder comptar amb tots els efectius que ens falten ara que s’han deixat enrere les restriccions econòmiques dels anys de crisi en el pressupost; són necessaris per reforçar alguns departaments», va posar de relleu Casadevall.

PUBLICITAT
PUBLICITAT