PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Rere la suspicàcia cap a l'ús de salmorra

Preocupen les quantitats de clorurs utilitzats i abocats als rius, però les alternatives no convencen

Per Alba Casanovas

Operaris retiren la neu d’una vorera a la vegada que passa una llevaneu.
Operaris retiren la neu d’una vorera a la vegada que passa una llevaneu. | Alex Lara

Andorra no té indicadors que determinin l’impacte de l’ús de la salmorra –en essència, sal dissolta en aigua– a la xarxa viària sobre el medi ambient. Se sap que l’ús és «proporcionat i justificat» i la quantitat de sal que es destina és «en proporcions controlades», segons va informar el Govern al setembre. A més, els estudis del ministeri de Medi Ambient revelen que la qualitat de l’aigua del consum és «excel·lent i bona». La falta de paràmetres, però, obre el debat de si les afirmacions són encertades: la sal passa factura al medi ambient? Hi ha alternatives a la salmorra que utilitzat actualment el Govern?

L’Executiu té informes sobre la quantitat de clorurs que s’acumulen a les aigües superficials, que augmenta de desembre a abril, quan s’utilitza la salmorra per fondre la neu i el gel de les carreteres, carrers i voreres. «Medi Ambient ens ha assegurat que la incidència és mínima i inclús inexistent», declara el president de l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient (Apapma), Carles Iriarte, que manifesta que creu al ministeri «en un acte de fer». «Volem pensar que no ens enganya. Nosaltres no podem fer una contraanàlisi, però ens hem qüestionat les quantitats de salmorra utilitzada», afirma Iriarte. 

Preguntat per la qüestió, el Govern explica a EL PERIÒDIC que segueix «apostant per la implantació de la salmorra com a substituta de la sal seca» perquè l’impacte sobre el medi ambient en comparació amb la sal tradicional «disminueix en consonància». El motiu és que, al ser sal dissolta en aigua, el clorur sòdic aboca als cursos fluvials és menor. 

Hi ha alternatives 

El suc de remolatxa s’empra amb èxit al Canadà, però Andorra no pateix la pluja gelant

D’alternatives, n’hi ha. El Govern les coneix, però les ha descartat tot argumentant el perquè. D’una banda, als Alps encara s’utilitza una de clàssica, com és la grava. Al Principat es va utilitzar fa dècades, però va caure en desús perquè «era perillosa per a la circulació», asseguren fonts del Govern. De l’altra, al Canadà s’està innovant amb el suc i la melassa de remolatxa, un producte natural que fon ràpidament la capa de gel originada per la pluja gelant, un fenomen que quasi no es dona als Pirineus. Una altra opció és la barreja de suc de remolatxa amb sal, que s’està implementant a Amèrica del Nord. «Aquest procediment disminueix la dotació de sal, però els efectes nocius sobre el medi ambient no s’eliminen», exposen des del Govern, alhora que indiquen que «desprèn mala olor». 

Tanmateix, l’ús de químics com la salmorra té una raó de ser: és més barat. L’Executiu ho admet: «Significa un estalvi econòmic en el consum de sal». 

Convivència amb la neu 

Iriarte aposta per una de més simple, la de conviure amb la neu: «Som un país de neu. Ens hem malacostumat i volem els carrers nets immediatament. Ens hem d’adaptar i saber conviure-hi». 

PUBLICITAT