PUBLICITAT

La Seu d'Urgell

Més de 300 famílies de l'Alt Urgell reben ajudes al lloguer

L'Ajuntament de la Seu assumeix la gestió de 14 pisos provinents de bancs o grans tenidors

Per El Periòdic

Vista de la Seu d'Urgell.
Vista de la Seu d'Urgell. | Ràdio Seu

L'Ajuntament de la Seu d'Urgell gestiona actualment 14 habitatges provinents de bancs i grans tenidors d'immobles. Paral·lelament, al municipi hi ha 36 habitatges gestionats per l'ens públic de la Generalitat ADIGSA, en coordinació amb l'Ajuntament, i cinc més provinents d'entitats financeres. A tots aquests pisos s'hi suma l'existència de 20 habitatges de protecció oficial en règim de lloguer -gestionats directament pels promotors-; 46 habitatges venuts de protecció oficial de règim general, i 45 habitatges venuts en règim concertat.

Aquestes són algunes de les dades que va presentar al plenari d'aquest dilluns el tinent d'alcalde d'Urbanisme, Jesús Fierro, en resposta a una pregunta del grup municipal de la CUP sobre l'aplicació de la Llei de l'Habitatge a la ciutat. Fierro també va detallar que, pel que fa a la xarxa de mediació en lloguer per a joves, s’han gestionat 16 contractes durant l’any 2016, 22 l’any 2017 i, fins a data d’avui, 10 contractes al llarg del 2018, amb un parc viu de 40 habitatges. Fierro va assegurar que aquesta tasca per facilitar habitatge assequible "s'ha intensificat des del 2015 a través de l’Oficina Municipal d’Habitatge".

Ajuts al lloguer

Una altra acció que l'equip de govern va voler destacar és la línia de subvencions per pagar el lloguer de pisos privats. Per anys, el 2016 se’n va gestionar 183; el 2017, un total de 229; i fins a data d’avui, se n'ha gestionat 271 durant el 2018. Això significa, segons va subratllar el també president del Consell Comarcal, que "més de 300 famílies de l’Alt Urgell, la majoria de la Seu, han obtingut un ajut per al lloguer aquest any 2018". La quantitat màxima d’aquest ajut és de 3.000 euros anuals.

Durant la intervenció al torn de precs i preguntes, Jesús Fierro també va esmenta el funcionament d'un sistema de mediació per evitar desnonaments en cas d’impagament de la hipoteca o el lloguer. Des de l'Ajuntament, paral·lelament, també es gestionen les prestacions d’especial urgència, que va ser 29 l’any 2016, 11 al 2017, i 17 en el que va d'aquest any 2018; totes elles, de manera coordinada amb el Consorci d’Atenció a les Persones de l’Alt Urgell, previ informe tècnic. Fierro conclou que l’Oficina Municipal d’Habitatge s’ha convertit en un referent per donar suport en diferent aspectes amb l’objectiu de "millorar l’accés a l’habitatge per a tota la ciutadania".

Sobre aquesta resposta, des de la CUP consideren que l'assumpció de 14 habitatges provinents de grans tenidors és insuficient, perquè l'informe sobre el parc de pisos buits a la Seu xifra en més d'un centenar els habitatges en desús que pertanyen a bancs o a grans propietaris. El portaveu de la formació anticapitalista, Pau Lozano, assegura que la Llei de l'Habitatge de Catalunya -de la qual darrerament se n'ha aixecat la suspensió, en descartar-se el recurs que havia presentat el PP l'any 2015- preveu que "la totalitat dels pisos desocupats des de fa més de dos anys, que pertanyin a grans tenidors, siguin destinats a lloguer social per un període de tres anys".

Lozano creu que l'equip de govern "ha respost amb tota una bateria d'accions que està duent a terme, però no ha respost a la pregunta de com preveu aplicar la llei". Alhora, el regidor de la CUP lamenta que "es presenta aquests 14 pisos obtinguts els darrers tres anys com si fos una gran victòria, quan de fet vol dir que n'hi ha com a mínim 86 més que, per llei, haurien de passar a lloguer social de forma automàtica, i no s'ha respost com tenen previst dur-ho a la pràctica".

PUBLICITAT