PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Un duel amb el cor dividit

Jamrulidze, Kirikaishvili i Mtchelidze firmen un empat a un a l’Estadi Nacional

Per Miquel López-Egea

Kirikaishvili, Jamrulidze, Tacvberidze, Mtchelidze, Berdzenishvili i Jinashvili a l’Estadi Nacional.
Kirikaishvili, Jamrulidze, Tacvberidze, Mtchelidze, Berdzenishvili i Jinashvili a l’Estadi Nacional. | Xavier Pujol

Edisher Jamrulidze, David Kirikaishvili i Beqa Mtchedlidze, igual que els seus compatriotes, viuran el partit entre Andorra i Geòrgia amb molts sentiments. Els dos conjunts es troben demà en la cinquena jornada de la Lliga de les Nacions i per als jugadors de rugbi georgians que militen al VPC Andorra i als Isards, tot i no ser un matx del seu esport, serà un duel molt especial pel pes emocional de l’enfrontament. Per això, si a l’Estadi Nacional veuen un conjunt d’aficionats amb banderes i samarretes dels dos països, no s’alarmin, venen amb el cor dividit, celebraran tots els gols i cantaran els dos himnes. D’aquesta manera, Jamrulidze assistirà «sí o sí» al partit perquè, per a ell, és excepcional. Fa més d’11 anys que resideix al Principat i ha jugat amb la selecció andorrana. «Jo classificaria als dos, vaig amb Andorra i Geòrgia», afirmava rotundament i espera que la tricolor «tregui un bon resultat perquè ho ha tot fet bé». En aquesta línia, creu que serà una situació «estranya» perquè «voldria que guanyessin tots dos, al final, Andorra és casa meva».

Isard, de sempre

«La selecció de rugbi sempre ha buscat jugadors georgians, quan va sorgir, va ser una gran oportunitat per canviar d’aires, vaig venir per dos anys i encara estic aquí», explicava Jamrulidze i a més, assegurava que «Andorra és un país que m’ha acollit molt bé, aquí estem molt tranquils, és molt diferent si comparem amb la capital, Tbilissi». No obstant això, sap segur que algun dia tornarà, però de moment, «estem tots molt bé aquí, els georgians som molt amics i quan Giorgi Shermadini i Beqa Burjanadze jugaven amb el MoraBanc, també veníem amb nosaltres, sempre estàvem junts».

En aquest context, Kirikashvili, tot i reconèixer que no li agrada el futbol, sap que serà un matx «important». «Tinc un dilema, no sé dir qui guanyarà, ni escollir, el que sé és que aniré a veure els periodistes que vénen de Geòrgia perquè són amics meus», revelava. «Firmo un empat a u, però en el futbol, la pilota és rodona i per tant, pot passar de tot», subratllava. El georgià resideix a Andorra des de fa 18 anys, on va arribar a petició de Felip Garriga, qui era molt amic del seleccionador georgià de l’època: «Visc entre dos països, Andorra sempre serà casa meva però Geòrgia és la meva pàtria i sempre ho serà, el meu amor cap a ella és incondicional, però estimo molt a Andorra».

Mtchedlidze, per la seva banda, només fa un any que viu a Andorra, però té família aquí i no vol marxar. A més, «sens dubte» anirà a veure el partit, «amb el cor dividit, és clar» tot i que va reconèixer «la superioritat georgiana» celebrarà «tots els gols».

I és que ja se sent com a casa: «Vaig arribar per jugar a rugbi, buscaven algú del meu perfil i vaig decidir acceptar, sé que algun dia vull tornar al meu país però, ara per ara, em meravella la tranquil·litat d’Andorra». «Vull viure aquí, no només per un any, m’he enamorat del país, és molt diferent de Geòrgia, tot és muntanya i és un gran lloc per estar en la família, em quedo amb un empat al partit», concloïa. 

PUBLICITAT