PUBLICITAT

Andorra la Vella

La crisi de l’allotjament ja està frenant els temporers

Els monitors argentins veuen molt possible que falti personal aquest hivern

Una monitora amb un grup de petits esquiadors.
Una monitora amb un grup de petits esquiadors. | El Periòdic

Alguns monitors d’esquí argentins amb plaça confirmada a les estacions andorranes estan trigant més temps de l’habitual a reafirmar la seva assistència a causa de la crisi de l’habitatge. Així ho va explicar ahir l’instructor argentí Gabriel Guevara qui fa anys que treballa a Andorra i qui tem una afectació real i sensible per a aquesta temporada a les estacions, ja que aproximadament el 60% dels monitors qui hi treballen són argentins.


L’únic problema que va assenyalar és la crisi de l’habitatge: «Andorra té avantatges per als monitors extracomunitaris, com la facilitat de poder treballar sense un permís de feina europeu. Sempre ens ha obert les seves portes però ara ens les està tancant i les estacions d’esquí es trobaran que no tenen treballadors. No hi ha un altre problema que el de l’habitatge, Andorra segueix amb les portes obertes perquè qualsevol amb el títol habilitat hi pugui treballar però on hem de viure? Està realment complicat. Tothom et demana si us plau si saps alguna cosa, tenim un grup de whatsapp de monitors argentins que bull de gent demanant ajuda».


Guevara creu que les xifres de l’afectació només es podran conèixer amb la temporada engegada i explica el funcionament de la selecció: «Cada estació comença a confirmar els monitors al setembre i ells tenen una data límit per pronunciar-se però si aquesta persona no té un lloc on viure i no confirma, les estacions es trobaran que no tenen monitors, entre d’altres professionals de pistes». 
Des de l’Associació Andorrana de Professionals de l’Esquí i Disciplines Associades (AAPEDA), que acaba de signar un conveni de col·laboració amb l’associació de monitors argentins i que es proposa emprendre una negociació per millorar les condicions de l’habitatge dels instructors entre les seves prioritats, es van mostrar una mica més optimistes. «Esperem que no acabi afectant el funcionament de les estacions la manca d’allotjaments», van comentar els seus representants Manel Arajol i Josep Maria Pantebre. 


Encara que sí que van reconèixer la gravetat del problema, en el que creuen que les estacions tenen un marge d’actuació bastant reduït i traslladen al Govern la recerca d’una situació efectiva. «Nosaltres hem parlat amb les estacions i els ho hem plantejat, ells estan molt sensibilitzats i estan buscant allotjaments», va assegurar Pantebre. Per aquest motiu, l’Aapeda no és partidària «d’exigir» que les estacions hagin de proporcionar per llei habitatge a les persones que contractin. 


No obstant això, van detallar algunes situacions viscudes en primera persona com els casos de «monitors als quals els han demanat fins a 7.000 i 8.000 euros de dipòsit per un pis». Arajol, en concret, va destacar el cas d’un monitor que li va demanar ajuda per trobar allotjament després de deu anys de venir cada any al país a fer la temporada. 


Guevara creu que els estereotips sobre «els extracomunitaris que destrossen apartaments» ja han quedat enrere i que ara es troben amb la mateixa problemàtica que té qualsevol ciutadà andorrà i apunta a una gran quantitat de pisos buits que no es volen declarar com a origen del problema, a parer seu. 

Esforç

«Econòmicament, més enllà del pis, hi ha d’altres aspectes econòmics als quals s’ha de fer front» quan els monitors arriben al país, segons Guevara qui va explicar que en general cal arribar amb un mes d’anticipació per fer tots els tràmits i va assenyalar que, en el cas dels argentins, cada vegada suposa un esforç més gran la compra d’euros, a causa de la situació econòmica del país austral. «És sobretot complicat pels nois que venen per primera vegada», va indicar Guevara. 

Sense pla B

La decisió de no venir a Andorra a causa de l’habitatge no beneficia cap altre territori d’esquí perquè s’està prenent massa tard perquè els monitors argentins afectats tinguin marge de maniobra per tramitar la documentació per a altres països com els Estats Units o Itàlia, segons va explicar Guevara, així que simplement es queden a l’Argentina. H

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT