PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Humanitat per sobre de la dansa

L’esbart de la capital torna de Mèxic destacant l’aprenentatge cultural i de valors

Per Meritxell Prat

Una de les actuacions de l’Esbart d’Andorra la Vella a Mèxic maquillats de Catrina.
Una de les actuacions de l’Esbart d’Andorra la Vella a Mèxic maquillats de Catrina. | Esbart d’Andorra la Vella

«Després de Corea crèiem que res ho podria superar, però és que Mèxic ha estat extraordinari». Maria Àngels Velando, codirectora de l’Esbart d’Andorra la Vella, encara respira eufòria. La participació al Circuit de Festivals Femexart de Mèxic va ser «insuperable des de la vessant humana». «He estat en molts llocs i a tot arreu és maco, a tot arreu coneixes gent, però aquest tenia uns valors humans, que sovint, aquí, estem tan ben acostumats que no els apreciem», exposa convençuda. Van compartir moltes hores amb la resta de grups participants, provinents de sis països diferents, ja que feien, per exemple, tots els àpats junts. «Ha estat un festival molt humà», reconeix. Destaca que «veníem d’uns festivals molt materials i a Mèxic ha estat diferent. Són gent que no tenen res i t’ho donen tot». «Vam estar molt ben acollits», remarca.

El grup andorrà va despertar l’interès dels amfitrions que van voler conèixer detalls del Principat


Les danses andorranes van agradar. El país va cridar l’atenció: «Em vaig fer un fart d’explicar on és Andorra!», recorda Velando, assegurant que «tenien molt d’interès en conèixer-nos, saber a què ens dediquem i com és el país». Fins i tot li van demanar que parlés català damunt l’escenari. 
En el seu repertori van oferir balls més tradicionals, amb vestits de pagès, i balls més elegants i de creació. «Quan sortim a fora fem els balls que aquí gairebé no fem, els més tradicionals», manifesta. I l’èxit va ser immediat. «Vam anar a una escola i els nens fins i tot ens demanaven autògrafs!», exclama. I una altra curiositat: els últims de sortir a l’escenari, eren els millors grups. Doncs bé, l’Esbat d’Andorra la Vella va començar el festival en la posició número 4 de 6, però van acabar sisens! Un dels motius, potser, l’energia que van transmetre. «Crec que hem sigut un dels grups que més ens vam entendre amb ells», exposa la codirectora de l’esbart, que creu que el que van poder ensenyar «va ser una sorpresa per a ells». De fet, assegura que els van dir:  «ustedes no son europeos, son muy latinos!».’

‘Día de Muertos’

Tenint en compte que els dansaires andorrans van ser a Mèxic per Tots Sants, van poder compartir una de les principals celebracions del país, El día de Muertos. La recomanació abans de marxar va ser miressin la pel·lícula Coco. I un cop allí, la ficció es va fer realitat. «Va ser brutal. A l’hotel ens van fer un altar, vam fer l’ofrena i fins i tot vam portar fotos dels nostres difunts», recorda. Va ser la nit del 31 d’octubre. «A les 12 tots vam brindar i ens van explicar que llavors els nostres difunts eren amb nosaltres. Però era una festa, semblava la nit de Cap d’Any», relata, admetent, això sí, que «se’m va fer estrany, perquè nosaltres ho vivim molt diferent».


L’intercanvi cultural va ser tan ric que «com a agraïment a tot els que ens van explicar de la seva tradició vam fer una actuació maquillats de Catrina», calavera que s’ha convertit en icona de la celebració. «El públic quan ens va veure ens ho va agraïr moltíssim», afirma.


El darrer dia, intercanvi de balls. L’Esbart va ensenyar una dansa als amfitrions mexicans, i ells també els en van ensenyar una als andorrans. Aneu a saber si ben aviat el toc mexicà es colarà entre danses pirinenques. El proper repte? Muntar un festival a Andorra. «Ells en tenen moltes ganes, però haurem de veure si és viable, en especial econòmicament, que és el més complicat», diu la codirectora.
 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT