PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Indignació entre els temporers que han d’assumir la taxa d’immigració

Algunes empreses resten del sou dels empleats el cost del permís que el patró ha de pagar per llei

Per Lídia Raventós, Lara Ribas

Diverses persones fan cua a fora del Servei d’Immigració per poder tramitar els papers reglamentaris.
Diverses persones fan cua a fora del Servei d’Immigració per poder tramitar els papers reglamentaris. | Sergi Pérez

Els temporers que venen a treballar a Andorra cada vegada ho tenen més difícil. «No ens surt a compte si hem de pagar quantitats desorbitades pels pisos i, a més a més, assumir el cost de la targeta verda», denunciava a aquest rotatiu una noia xilena que ahir va anar a recollir l’autorització d’immigració temporal. La jove, que té feina en un hotel de la zona d'Envalira, va explicar que l’empresa li ha fet un xec per pagar el permís –que costa 190,96€– però que li descomptaran aquesta quantitat del sou del desembre. «Moltes empreses ho fan», va remarcar la xilena tot referint-se a altres casos d’amics i coneguts. 

De tota manera, la llei obliga l’empresa a assumir aquest import i, per tant, és il·legal fer-lo pagar al treballador. Segons recull l’article 136 de la Llei qualificada d’immigració, «el patró és obligat tributari de la taxa generada per la prestació d’un servei administratiu com el lliurament d’autorització d’immigració temporal». I en cas d’infringir aquest article o de realitzar altres accions com retenir l’import del salari del treballador, el patró pot arribar a rebre una sanció de fins a 1.500 euros.

Els treballadors que venen a passar la temporada al Principat denuncien que no els surt a compte

Tot i que el treballador no hauria de fer front a aquesta taxa, és una pràctica cada vegada més estesa i generalitzada. «Ho estàs pagant tu?», s’ha sentit més d’un funcionari del Servei d’Immigració preguntar al nouvingut. «Ho ha d’assumir l’empresa», de seguida els aclareixen. Els temporers, però, no volen denunciar-ho ni immergir-se en cap procés judicial. I els empresaris ja miren d’esquivar la llei i per això faciliten un xec al treballador perquè pugui pagar la taxa en el moment de realitzar la sol·licitud, però després els la descompten de la primera nòmina que els ingressen. «En el meu cas, no em van descomptar l’import total, sinó 150 euros», va indicar una argentina que té feina en una empresa de neteja.

Sense compromís

«Després els empresaris es queixen que canviem de feina, però si som nosaltres qui acabem fent-nos càrrec de la targeta verda no tenim cap compromís amb ells i tenim dret a buscar alternatives i triar la millor opció», reivindicava la noia xilena, que l’any passat ja va venir a Andorra i va canviar de feina gairebé al final de temporada. «A veure, pots tornar a explicar això?», va interrompre la conversa un noi llatinoamericà que ve a treballar per primera vegada al Principat. La jove de seguida va preguntar-li si ell havia pagat la taxa de l’autorització d’immigració temporal. Davant de la seva resposta afirmativa, la xilena va manifestar la seva indignació tot alçant la veu i recordant que «som nosaltres qui venim a cobrir la mà d’obra que falta al país» i lamentant que no els ofereixin facilitats. 

Hores extres

Els treballadors han de fer front a una despesa important a l’inici i la recompensa no arriba fins al final de temporada

Una altra temporera, mentre esperava el seu torn al Servei d’Immigració, ressaltava que l’únic guany són les hores extres: «El bonus que normalment cobrem a finals de temporada». L’obtenen de les hores extres però també dels dies festius que han treballat i que, en funció de la festivitat, els cobren al doble o al triple del salari habitual. De tota manera, la nouvinguda remarcava que aquesta quantitat la reben en finalitzar el contracte. Per tant, quan arriben al país tenen poc marge per fer front al conjunt de la despesa inicial. «La immobiliària ens demana un dipòsit per poder entrar a viure a qualsevol pis», va exposar. En el seu cas, per un apartament de quatre persones a Bordes d’Envalira, els reclamen 5.500 euros de fiança. «Jo no tinc aquesta quantitat estalviada», la noia deia amb impotència i afegia que al final seran sis persones en el mateix pis per poder repartir-se les despeses i assumir-les amb major tranquil·litat. «Són 1.350 euros al mes, però per un apartament força petit i en un lloc apartat i que no compta amb cap servei», va posar de manifest.

La jove xilena ressaltava que «quan arribes per primera vegada vas molt perdut i per això és molt important el boca-orella i ajudar-nos entre nosaltres». A més, insistia que sobretot la recerca de pis ha empitjorat respecte a l’any passat: «Tots els companys amb qui vaig compartir pis no han volgut repetir». 

Multes de 150 a 1.500 euros per incompliment

La llei d’immigració preveu sancions d’entre 150 i 1.500 euros a les empreses que no facin front a les costes del servei d’immigració per obtenir el permís de residència i treball. Concretament, l’article 125 de la llei és el que exposa en quins casos les infraccions per part del patró donen lloc a sanció. Entre el llistat, es pot llegir que n’és un cas el fet de «rescabalar-se d’un treballador estranger, de qualsevol classe de despesa que hagi satisfet pel seu desplaçament a Andorra, així com efectuar retencions sobre el salari per qualsevol despesa de trasllat del treballador o de la seva família o pels conceptes o les taxes que correspongui satisfer al patró». 

PUBLICITAT