La consellera liberal Judith Pallarès va portar a l’hemicicle la importància de les paraules per no discriminar el col·lectiu LGTBIQ en la proposició de Llei de la persona i de la família que ahir va ser presa en consideració pel Consell General en unanimitat. Encara que ja era públic, per primera vegada van comunicar a l’hemicicle la intenció d’equiparar els matrimonis civils i les unions civils de parella sota la denominació de casament civil, amb l’objectiu que «la igualtat no sigui només de drets, sinó que sigui socialment real». Pallarès va indicar que diverses persones del col·lectiu LGTBIQ els han fet arribar la importància d’aquest matís semàntic. La consellera de DA, Sofia Garrallà, ponent de la proposició, va retreure que ells també s’han reunit amb els col·lectius i que no els han transmès res en aquest sentit.

De la seva banda, la consellera del PS, Rosa Gili, va posar l’atenció sobre el fet que la llei, extensa, de més de 300 pàgines i que regula la persona durant tot el seu cicle vital, va assenyalar, no dediqui un espai a descriure el que s’ha de considerar família o no. Gili va témer que aquest «buit legal» provoqui «inseguretat jurídica» i que hagi de ser la Batllia, amb criteri subjectiu, qui decideixi què és família i què no ho és. Garrallà, en la rèplica, va explicar que precisament la complexitat del concepte família en el segle XXI és el que els va fer inclinar per no tancar una definició d’aquesta «per no deixar cap supòsit fora». 

Consideració de Govern

De la seva banda, el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va recordar les consideracions de Govern que caldrà afegir a la proposició. Entre aquestes, cal acabar de lligar bé el vincle entre el codi de Procediment civil i la nova llei que derogaria la vigent del matrimoni, a la qual el codi es refereix en múltiples ocasions i podria provocar situacions confuses. 
El ministre també va assenyalar,  especialment, l’intent per posar ordre en els conflictes o intervencions en matrimonis entre andorrans i estrangers o directament matrimonis estrangers residents a Andorra. Espot va explicar que en alguns casos hi pot haver conflicte entre el Dret Internacional i el local i que aquesta llei aclareix algunes situacions, «un fet important tenint en compte el percentatge de gent no andorrana que viu al país», va recordar.

Transferències amb suplement de crèdit

El Consell General va aprovar ahir gairebé per unanimitat i amb només una abstenció el suplement de crèdit per fer front a les despeses de les transferències als comuns de 2017. El ministre de Finances, Jordi Cinca, va admetre que els suplements de crèdit són situacions que «no agraden» a cap titular d’aquesta cartera, mentre que l’oposició li va retreure que haguessin intentat diversos tipus d’estratègies per intentar estalviar-se el mandat parlamentari. 

Pla de pensions dels funcionaris modificat

La modificació de la Llei de creació i de regulació del Pla de pensions de la funció pública es va aprovar amb l’única abstenció dels tres consellers del PS, que la ministra de la Funció Pública, Eva Descarrega, va «lamentar» i va atribuir al fet que no comprenen la intenció de la llei. Descarrega va insistir que «el canvi és per garantir la sostenibilitat del sistema». A més, amb la modificació, també podran accedir al pla els treballadors del Consell Superior de la Justícia i de la CASS.