La fundació Ramon Llull va entregar ahir a l’Auditori Nacional d’Andorra els premis internacionals que reconeixen persones o institucions de fora del domini lingüístic que han treballat per la promoció internacional de la llengua i la cultura catalanes. Els premiats van ser l’acadèmica, crítica i principal experta en cinema i teatre català del Regne Unit Maria Delgado; el traductor portuguès Artur Guerra i el lingüista finlandès Christer Laurén. 

Aquest any, el Premi Internacional Ramon Llull de Catalanística i a la Diversitat Lingüística ha arribat a la 28a edició i el jurat va valorar de Laurén «la seva contribució continuada a l’estudi i la implementació de la immersió lingüística, la promoció de llengües minoritzades com a eines de cohesió social en l’àmbit educatiu, i la difusió dels programes d’immersió lingüística catalans i internacionals». Laurén, que va rebre 6.000 euros de premi, va delegar en el professor Joaquim Arnau la seva representació en el lliurament dels premis.

De la seva banda, Delgado, que va rebre el Premi a la Promoció Internacional de la Creació Catalana (dotat amb 4.000 euros), va agrair el premi i va assegurar que el seu compromís amb la llengua catalana «té a veure amb la creació i amb les arts que ens permeten comprendre a nosaltres mateixos, al món i la posició de l’altre. L’avantguarda de la creació artística succeeix més enllà del món anglosaxó». En el seu discurs va destacar noms de l’escena catalana com Calixto Bieito, Lluís Pasqual, Josep Maria Pou o Núria Espert. Des del seu punt de vista «no hi hagués hagut un Brexit si la gent en el Regne Unit entengués d’una altra manera el que són les llengües.»

Traducció  

El Premi Ramon Llull de Traducció Literària (dotat amb 4.000 euros) va recaure en Artur Guerra, a qui se li ha reconegut la traducció del segon volum de Tirant Lo Blanc. Guerra va explicar que vivint a València els anys seixanta i setenta es va enamorar del català i la cultura catalana i «allà va ser on vaig somiar amb traduir Tirant Lo Blanc al portuguès».

El director de la Fundació Ramon Llull, Vicenç Villatoro, va destacar que «una creació cultural viva i contemporània i de qualitat és la garantia perquè una llengua sigui viva; els premis de la fundació han d’ajudar precisament en aquest sentit».

D’altra banda, la ministra de Cultura, Olga Gelabert, va destacar el privilegi que suposa per Andorra acollir un any més l’acte de lliurament d’aquests guardons. Gelabert va exposar que la cultura i la tradició són el nucli d’una identitat forta d’Andorra, de les seves arrels centenàries, amb una vocació de modernitat i de progrés. En aquest sentit va ressaltar que la cultura ha de ser un dels actius d’Andorra de cara al món, i quan aquesta és compartida, permet al Principat «mantenir ponts constants, amicals i sòlids amb la resta dels territoris de parla catalana, que són per a nosaltres tan pròxims en aquest i en altres sentits», va remarcar.

Govern sense límits  

En l’entrega dels premis de la Fundació Ramon Llull també hi va assistir la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Laura Borràs. En el seu discurs per obrir els premis, i fent una comparativa amb Andorra, Borràs va manifestar que aspira «a tenir un govern amb naturalitat, sense límits». La consellera, que va fer un discurs amb un marcat contingut polític lligat a l’actualitat catalana, va lamentar, en clara referència a Espanya, que hi hagi estats que «aixequin barreres entre els seus territoris» i que, «el que és més terrible», les aixequin a dins i amb els seus ciutadans. La «barrera més alta de totes», va afegir, és tenir gent a la presó per la seva ideologia.

Borràs va demanar una llengua «sense fronteres» i que, tant Catalunya com Andorra, es puguin obrir al món en català.