PUBLICITAT

Lleida

La Generalitat assumeix la gestió de Boí Taüll

L’acord és per aquest hivern i es farà un estudi per decidir com procedir

Per Meritxell Prat

Esquiadors a les pistes de Boí Taüll.
Esquiadors a les pistes de Boí Taüll. | Ramon Gabriel

La Generalitat ha acordat assumir la gestió de l’estació d’esquí de Boí Taüll per aquesta temporada després que el 8 de novembre passat l’empresa que se’n feia càrrec, Promocions Turístiques de la Vall (propietat del Grup Nozar) va renunciar unilateralment al contracte d’arrendament del qual era titular i per tant a la prestació del servei. D’aquesta manera, el Govern, que actualment ja era propietari del complex, ha autoritzat de manera temporal la gestió directa a les empreses públiques Actius de Muntanya SA i Avançsa.


Tot i aquesta solució provisional, el futur de la gestió de l’estació encara és una incògnita i per ara no se sap qui l’assumirà de cara a la temporada 2019-2010. Per això, en menys de 3 mesos s’elaborarà un estudi amb diferents alternatives de gestió. En aquest informe també s’hi inclouran els requisits que s’hauran de complir per la licitació, adjudicació i contractació pública en compliment d’allò que preveu la Llei.


Despesa  

La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, va explicar a l’ACN que la previsió que té l’executiu és la de fer front a una despesa d’1,2 milions d’euros per garantir el funcionament de l’estació aquesta temporada. Artadi va destacar que l’objectiu del Govern és que l’estació no tanqui sinó que funcioni i compti amb un «pla de futur». Boí Taüll genera uns 140 llocs de treball directes i més de 300 indirectes a la comarca de l’Alta Ribagorça. 


L’anunci va coincidir amb el fet que el director executiu del Grupo Nozar i actual director comercial de Boí Taüll, Martí Rafel, feia una presentació de la temporada a Lleida. Preguntat per l’ACN, Rafel va cofnirmar la renúncia de Nozar i creu que «era el millor per garantir la continuïtat de l’estació». Segons el dirigent, la situació del nivell de deute que s’arrossegava era «molt important» i feia feixuc el poder complir amb l’acord davant el risc d’incompliments continuats. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT