La venda de dos iPhones falsos per 600 euros cadascun pot comportar 12 mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la pena de 24 mesos a dos homes acusats per la fiscalia d’un delicte d’estafa, i de creació i ús de document inautèntic.

Ahir a la Batllia es va viure un matí de rèpliques i contrarèpliques des dels dos extrems del tribunal: un home acusa els dos processats –un d’ells no va comparèixer– per suposadament haver-li estafat. Es va trobar amb l’acusat que va assistir al juduci el migdia del 9 de març del 2016 a Escaldes per comprar-li un iPhone que havia posat a la venda a través d’una aplicació digital, per la qual havien estat xatejat i regatejant el preu. Segons la seva versió, va dir-li que se’l venia perquè la seva tieta l’havia comprat a La Seu d’Urgell, però ell ja en tenia. Per donar veracitat al seu relat, va entregar-li la factura de la compra feta per ella. El denunciant va pagar, però, minuts després, va notar que «hi havia alguna cosa rara en el telèfon». No va acabar de treure-li el precinte que ja s’havia adonat que era fals, va dir, i va anar a posar una denúncia a la Policia. 

Lluny de quedar-se de braços plegats mentre les autoritats actuaven, va decidir buscar al responsable pel seu propi compte. Va cercar una oferta semblant a la mateixa app, «que tingués el mateix modus operandi», i va quedar amb el venedor. En aquest cas, però, no es va presentar el de la primera transacció sinó un altre –el que no es va presentar al judici–, amb un nom diferent, que va sortir corrent al ser recriminat de vendre un iPhone fals. No va tenir temps de cobrar per la venda, però va deixar el telèfon i la factura als llocs dels fets. El rebut era el mateix que el del primer succés, el de la suposada tieta. Per això, el Ministeri Fiscal també els atribueix un delicte de crear i usar un document fals. El denunciant va buscar als dos suposats estafadors per Facebook i els va localitzar, assegura, a més de veure que a l’app havien actuat amb noms falsos. Va entregar a la Batllia tota la informació recopilada.

El processat present en el tribunal va negar els fets i va entregar el registre de l’empresa on consta que durant l’hora dels fets estava treballant a Grandvalira. A més, va descartar que conduís un cotxe, tal com afirma la part contrària, perquè «ni tinc cotxe ni tinc carnet», va dir entre signes de desesperació. El denunciant va insistir a dir que eren ells. Les defenses dels dos acusats demanen l'absolució.