PUBLICITAT

Andorra la Vella

Un advocat s’enfronta a 30 mesos de presó per l'apropiació de 93.500 euros

La fiscalia demana la inhabilitació durant cinc anys del lletrat, que nega fer «operacions domèstiques» amb els diners i afirma que els va dur a Suïssa

Per Alba Casanovas

Passadís dels tribunals de la Batllia.
Passadís dels tribunals de la Batllia. | Maricel Blanch

El Ministeri Fiscal va demanar ahir 30 mesos de presó, cinc anys d’inhabilitació professional i una multa de 150.000 euros per a un advocat andorrà acusat d’un delicte major d’apropiació indeguda per valor superior a 6.000 euros, concretament de 93.500 euros d’un client alemany que volia gestionar el seu patrimoni al Principat a través d’una societat fiduciària del lletrat.

El lletrat no va tornar els diners d'un fideïcomís al perjudicat, que els reclama des de fa sis anys

«El vaig trucar i enviar correus electrònics durant mesos. Inclús vaig posar-me en contacte amb la seva dona. Mai va contestar. Des del 6 del juliol del 2012 no l’he tornat a veure. Fins avui [per ahir]», va declarar el querellant, que resideix a Pals, Catalunya. Tanmateix, es va oferir a venir a buscar els diners al Principat per treure’ls esglaonadament del país. «Però mai estava al seu despatx», va precisar. «Aquestes coses no es poden parlar per telèfon. Si volia els seus diners, que hagués vingut a buscar-los. En comptes d’això, em va posar una denúncia», va replicar el lletrat, que es va defensar a si mateix.

El ministeri fiscal i l’acusació, la qual demana una compensació de la quantia retinguda més les costes i els interessos esdevinguts, van sostenir els fets amb «proves plenes»: les parts es van conèixer el març del 2012, després que una empresa recomanés al perjudicat els serveis del lletrat, que posseïa una societat fiduciària al seu nom. A través d’un contracte privat, van acordar que el beneficiari de tots els béns i el propietari de l’empresa era el litigant. «No volia que el seu nom aparegués a cap lloc ni constar en cap registre», va detallar l’acusat. Posteriorment, l’advocat va obrir un compte bancari a nom de l’empresa el 8 de març del 2012, on el seu client va transferir 108.500 euros.

Marxa enrere 

Dies després, el fideïcomitent va desestimar la idea de gestionar el seu patrimoni a Andorra i va decidir retirar els seus diners. En ser una quantitat superior als 100.000, l’entitat bancària, per la normativa del moment, no va permetre-li treure’ls en efectiu, com ell volia. L’única opció era transferir-los a un altre compte, que no fos de l’empresa, i retirar-los gradualment. «Els enviem al meu banc i jo te’ls dono», va explicar el litigiant que li va dir l’acusat. A partir d’aquell dia, 7 de juliol del 2012, tret d’una operació de 15.000 euros autoritzada, el fideïcomitent no va tornar a veure els seus diners, 93.500 euros. «No he constituït delicte. Els diners sempre han estat en dipòsit i a la disposició del meu client», va reiterar diverses vegades, tot negant que fos el seu lletrat o assessor, si no «únicament el seu fiduciari». A més, va precisar que no va concretar una data de retorn de la quantia. 

«Proves plenes» 

El fiscal i l’advocat del querellant, però, van mostrar tot un llistat dels «nombrosos» reintegraments en efectiu que es van produir després de traspassar els diners al compte particular del lletrat. En quatre mesos, el 29 de novembre del 2012, l’extracte mostrava un saldo de 32 euros. «Va fer operacions domèstiques per pagar el seu dia a dia», va indicar el fiscal. El processat va argumentar que durant quatre mesos va estar traient «petites» quantitats –d’entre 150 i 10.000 euros– per «no deixar rastre dels diners i dissimular-los», i que els va portar a Suïssa. «Per favor, que inclús va pagar la visita d’un metge!», li va replicar el fiscal. «No he fet un ús indegut. Podia fer el que volia amb els diners sense donar-li explicacions», va assegurar, un fet que la resta de parts van negar, inclús amb el cap, remetent-se al contracte privat signat on consta que ell només era el fiduciari. «Mai li vaig dir ni permetre que tragués diners», va assenyalar el perjudicat, que també va intervenir com a testimoni.

Un xec que mai va arribar 

El judici, que s’havia de celebrar a les 9.30 hores, es va realitzar finalment a les 13 hores, després que a l’encausat se li concedís un ajornament per desbloquejar un xec de 48.000 euros per fer efectiva una part de la quantitat a deure. Sense èxit. «La culpa és del saig i de la notària, que no me l’han volgut fer», va exclamar, alhora que va insistir a dir que volia pagar. «Però només 91.201 euros, no els 93.500 perquè se’m debien une factures. Tampoc faré front als interessos ni les costes que reclama l’acusació perquè no hi ha cap delicte», va manifestar.

Les posicions de les parts eren tan equidistants que es van viure situacions tenses que van requerir en diverses ocasions la intervenció del president del tribunal. «No em manipuli, pregunti’m», va exclamar l’encausat al fiscal, al que va acusar de condicionar les seves respostes. La defensa demana la lliure absolució.

Comenta aquest article

PUBLICITAT