El Govern estima el cost real de vida per a una llar unipersonal entre 1.050 i 1.200 euros al mes, per sobre dels 1.017 euros de salari mínim. Així es desprèn de l’informe que el Departament d’Estadística ha dut a terme per donar resposta a la resolució del Consell General del 15 de setembre del 2017 i que el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ahir va presentar davant de la Comissió d’Afers Socials.

L’estudi s’ha realitzat a partir de quatre metodologies diferents i ha utilitzat diverses fonts d’informació, entre les quals una de les principals és l’Enquesta de Pressupostos Familiars referent al període 2014-2016 però també se n’ha realitzat una d’específica aquest mateix 2018 sobre els Beneficiaris d’Ajuts Econòmics Ocasionals. El coordinador d’Estadística, Enric Ripoll, va posar de relleu que els resultats obtinguts seguint cadascuna de les aproximacions –les condicions de vida, les despeses de les llars en règim de lloguer, el cost d’un cistell d’aliments i el llindar de la pobresa – «han estat relativament similars, un fet que dona consistència a l’estudi, i les dades finals s’han actualitzat a partir de l’IPC per traduir-les al 2018».

Privació material severa

Segons reflecteix el mateix informe, un 2,4% de la població es troba en situació de privació material severa, el que significa que es compta amb almenys quatre mancances d’un llistat de nou, entre les quals hi ha no poder disposar d’un telèfon, no poder mantenir la casa a una temperatura adequada o no tenir capacitat per fer front a una despesa imprevista. A més, un 41,4% de la població assegura que les despeses de la llar suposen una càrrega pesada i un 52,2%, que té dificultats per arribar a final de mes.

L’oposició posa en dubte la metodologia de l’estudi perquè parteix d’una enquesta del 2014-2016

Sense voler treure importància a l’afectació entre la població, el ministre Espot va recordar que «aquest percentatge es redueix considerablement perquè les persones que es troben en aquesta situació tenen accés a un catàleg d’ajuts econòmics ocasionals que els permeten superar la privació material severa». Tot i així, va voler contextualitzar la dada per demostrar que la situació no és tan greu com pot ser en els països de l’entorn. «No es tracta de fer cap tipus de triomfalisme ni de negar aquesta realitat, però comparant-nos amb altres països europeus ens trobem molt per sota d’Espanya (5,1%) i França (4,1%) i una mica per sobre de països com Finlàndia (2,1%) o Noruega (1,9%)», va remarcar el ministre d’Afers Socials. 

De tota manera, la consellera independent Sílvia Bonet va mostrar-se preocupada en considerar que la situació pot empitjorar de cara al futur, més tenint en compte que les dades facilitades fan referència al 2016. «La situació ha canviat de forma dràstica des d’aleshores i el que podem imaginar-nos és que hi haurà més famílies amb dificultats o privacions de les que hi havia al 2016», va argumentar Bonet. Per la seva banda, Espot va assegurar que no caldrà ampliar els ajuts perquè «ara ja tenim un catàleg molt complet que ens permet atendre totes i cadascuna de les casuístiques de privació material severa».

Camí a l’equiparació

El ministre d’Afers Socials va indicar que els resultats obtinguts permetran ajustar les polítiques en l’àmbit social i, en aquest sentit, ja va avançar que l’objectiu de cara a una futura legislatura seria seguir incrementant el salari mínim fins a equiparar-lo al valor més alt de la forquilla del cost real de vida mensual, és a dir, a 1.200 euros. 

«Nosaltres entenem que, amb independència que el cost de la vida es pugui incrementar en un determinat percentatge, hem d’anar més enllà i per això en els últims anys ja hem anat augmentant el salari mínim per sobre del mateix IPC. I ara de cara al futur hauríem de seguir el mateix camí per arribar a aquests 1.200 euros», va remarcar Espot. 

Resultats en dubte

L’oposició va posar en dubte la vigència de la dada del cost real de vida en considerar que es troba lluny de la realitat. Des del PS, el conseller Pere López va manifestar que l’Enquesta de Pressupostos Familiars del període 2014-2016 «està caducada i, per tant, els resultats de l’informe em semblen desfasats». «Com hem vist darrerament amb el tema del preu dels lloguers, aquest estudi s’hauria d’haver basat en les dades reals de l’any 2018», va criticar López tot lamentant que no s’hagi fet un esforç amb noves enquestes. 

Mentre que la consellera de L’A, Judith Pallarés, va posar sobre la taula que l’actualització de les dades del 2014-2016 al 2018 només seria vàlida «mantenint absolutament totes les variables que es van analitzar aleshores». «Per tant, aquesta traducció potser es quedaria una mica curta en relació amb la realitat que vivim avui dia», va etzibar.

La mitjana de temps d’ocupació d’un pis és de 13,5 anys 

El coordinador del Departament d’Estadística, Enric Ripoll, va aprofitar la compareixença d’ahir per avançar algunes dades en referència a l’habitatge sobre l’Enquesta de Pressupostos Familiars del període 2013-2017 que es farà pública properament. Ripoll va explicar que un 48,8% de les llars registrades al 2017 feia més de deu anys que estaven vivint al mateix habitatge i que només un 10,8% portaven menys de dos anys al seu pis. De fet, la mitjana de temps d’ocupació d’un habitatge aleshores era de 13,5 anys, «i va detectar-se una tendència cap a l’augment», va afegir Ripoll. Amb aquestes dades, el coordinador d’Estadística volia evidenciar que gairebé la meitat de la població no canvia de pis i, per tant, no és víctima dels elevats preus de lloguer que hi ha actualment en el mercat.