PUBLICITAT

Ordino

El resorgir de la pedra seca al palmell de la mà

Cal Pal presenta l’aplicació del projecte ‘Primera pedra’, que geolocalitza 200 construccions

Per Alba Casanovas

Construcció de pedra seca a la zona del camí d’Encodina, a Ordino.
Construcció de pedra seca a la zona del camí d’Encodina, a Ordino. | Cal Pal

Per a molts potser són un grapat de pedres, però la història diu que són els orígens d’Andorra. Les construccions que es mantenen en peu conserven l’essència d’una tècnica que es remunta a la prehistòria, la de la pedra seca. El Principat conserva més de 600, segons els experts, però només dos centenars estan inventariades. La història, a més, es queda en els llibres i en la memòria dels padrins. Els temps, en canvi, canvien. La borda pairal Cal Pal de la Cortinada, reoberta a l’octubre per convertir-se en un espai de reflexions sobre el paisatge cultural i natural de la mà de l’empresària, filantropa i mecenes Maria Reig, va donar ahir un segon pas en el seu ferm objectiu de preservar, promoure i reconèixer la paret seca a través del projecte Primera Pedra: va presentar l’aplicació per a smartphones i tauletes, i la web que, amb la col·laboració dels ministeris de Cultura i de Medi Ambient, ofereix informació detallada i geolocalitzada de les 200 construccions de pedra que té registrades el departament de Patrimoni Cultural.

L’eina mostra les estructures geolocalitzades, amb una fitxa detallada i imatges del fotògraf Jaume Riba

D’aquesta manera, els usuaris poden recórrer el territori a través del mapa interactiu, que mostra els punts exactes de les estructures amb una fitxa informativa detallada i amb imatges del fotògraf andorrà Jaume Riba. Les estructures estan classificades per cinc tipus: segons si són estructures agrícoles, com les feixes, ramaderes, com les cabanes i els orris, hidràuliques com els canals d’aigua o industrials com les carboneres. Per últim, hi ha un altre apartat que recopila les que tenien altres usos. A més, s’indiquen els elements d’interès ambiental que hi ha prop de les construccions perquè puguin completar la sortida a la muntanya. Més endavant, s’afegiran rutes que enllacin diferents construccions. 

La participació serà un dels pals de paller de l’eina digital, ja que els usuaris podran comunicar les construccions que vegin o coneguin encara no apareguin a l'aplicació. Ho podran fer completant un qüestionari, que serà revisat i validat pels tècnics de patrimoni del Govern abans de publicar-lo. Així, l’inventari d’estructures es podrà ampliar.

Mapa interactiu amb les 200 construccions geolocalitzades. Foto: Cal Pal

Candidatura a la Unesco 

Amb l’argument que «juga un paper fonamental a la prevenció de lliscaments, inundacions i allaus, així com en la lluita contra l’erosió i la desertificació de la terra», la Unesco va declarar la candidatura L’art de la pedra seca, en referència a la tècnica utilitzada, Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Andorra, que va ser present en l’elecció, no va formar part de la candidatura liderada per Espanya i formada per set països més, però espera adherir-se en un futur no molt llunyà.

Per adherir-se a la candidatura de la Unesco, Andorra ha de recuperar la tècnica

«El criteri fonamental que dicta la Unesco per formar part de la candidatura és garantir la transmissió de la tècnica de generació en generació perquè així sigui una tradició perenne», va precisar el tècnic de recerca del Patrimoni Cultural d’Andorra, Olivier Codina. Per tant, Andorra ha de recuperar la tècnica, que quasi ha desaparegut al país. De fet, Codina va admetre que no se sap el nombre de persones que desenvolupen la tècnica a Andorra. En aquest sentit, el primer pas serà recuperar el procediment usat al Principat. El segon, formar a gent en ella. «Que se la faci seva i se la cregui», va detallar Codina. 

La ministra de Cultura, Olga Gelabert, va admetre que, tant l’aplicació de Primera Pedra com la promoció de la tècnica, tindran caràcter educatiu. A més, va explicar que ja s’han iniciat les converses amb el Ministeri d’Educació per poder fer que aquestes construccions «també arribin als estudiants i les coneguin». Reig vol anar més enllà i que hi hagi formacions en la tècnica de la pedra seca a l’escola andorrana, un desig que ja li ha transmès al ministre d’Educació i Ensenyament Superior, Eric Jove, va informar l’empresària. «Cada regió té una manera de treballar el procediment, segons el component de la pedra. Andorra ha d’estudiar i ensenyar la seva tècnica, així com enfortir-la», va manifestar.

Reivindicació dels orígens

La pedra seca ha remogut la consciència de Reig, com ho fan molts projectes que ajuden  al progrés real de la humanitat. «Perquè tinc molt a tornar a la societat», va puntualitzar l’empresària. Més concretament, es descriu com una mecenes transformadora, i vol reviure la pedra seca i la seva tècnica. «El projecte vol fer veure que els procediments emprats durant segles són molt interessants per molt antics que siguin», va indicar, a la vegada que va mostrar la voluntat de «sensibilitzar a la societat» que no pot desaparèixer pel simple fet que actualment s’empren d’altres més modernes. La pedra en sec és una de les moltes idees que ronden per la ment de Reig, que se sent molt identificada amb el Principat. «Em sap greu veure com es destrueix el que té un vincle amb els nostres origens, els quals els nostres avantpassats van crear amb molt d’esforç. A Andorra, per desgràcia, hem destruit massa», va lamentar. 

 

PUBLICITAT