Els assistents de la plaça de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell restaven expectants al discurs de Michael Møller sobre els drets humans sense adonar-se que hi havia un missatge infiltrat entre el públic. Una desena d’integrants de l’associació Stop Violències sostenien a l’aire mocadors amb el lema #avortarem i #heremetoo. Mentre el director general de l’oficina de les Nacions Unides a Ginebra recitava elogis de la Declaració Universal dels Drets Humans, les feministes duien a terme aquesta acció silenciosa sent plenament conscients que el missatge arribaria a qui havia d’arribar. Les úniques paraules van sortir de la boca de la presidenta de l’associació, Vanessa Mendoza Cortés: «Hem vingut a reivindicar els drets humans de les dones que en aquest país encara no tenim i ens ha semblat que aquesta exposició a l’aire lliure amb personalitats competents era el lloc ideal». 

El ministre de Salut respecta el dret a la reivindicació i recorda quina és la postura institucional

Tot i tractar-se d’una acció silenciosa, va aixecar cert rebombori entre el públic. Mentre el ministre de Sanitat, Carles Álvarez Marfany, explicava que en aquella plaça s’inaugurava una instal·lació artística per commemorar el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, Møller, dempeus al costat del cap de Govern, mirava encuriosit aquella escena i xiuxiuejava unes paraules a cau d’orella de Toni Martí. «Tothom té el dret a reivindicar i ja se sap la postura institucional en aquest sentit i qualsevol canvi s’ha de fer modificant l’article 8 de la Constitució», va manifestar Álvarez sobre la protesta que acabava de presenciar. 

La instal·lació artística, que ha realitzat l’empresa especialitzada en projectes artístics culturals Reunió de Papaia, consisteix en 30 tòtems que simbolitzen els drets humans col·locats en forma de mur. L’objectiu és «donar a conèixer a la població la importància dels drets humans», va destacar Álvarez. Un dels autors de l’obra, Pere Moles, va explicar que «aquest mur no és gris, sinó de molts colors» i va ressaltar la voluntat que «evolucioni i surti d’aquí per anar a un lloc natural i poder separar els pals i, en definitiva, traspassar el mur».