PUBLICITAT

Andorra la Vella

Atac passional amb tres ganivets i un pot de maionesa

La fiscal demana set anys de presó a l’acusada de temptativa d’homicidi per ocasionar talls al coll a la seva exparella

Per Alba Casanovas

Dues persones al passadís de la Batllia.
Dues persones al passadís de la Batllia. | Tony Lara

«La meva intenció no era matar-lo. No volia viure sense ell. Volia recuperar-lo», va declarar ahir entre plors i la veu entretallada una dona de 39 anys acusada de dos delictes majors, un de temptativa d’homicidi i l’altre de maltractament en l’àmbit domèstic contra la seva exparella. «El ganivet va sortir-li per la boca. Quasi el mata», va replicar la fiscal, que demana set anys de presó i l’expulsió definitiva del Principat per la processada. A més, la dona va entrar en presó preventiva fins que es faci pública la sentència a petició de l’acusació pública, que va justificar un risc de fuga per no tenir el permís de residència. La defensa s’empara en el penediment que va mostrar durant el judici, «amb plors espontanis», i en què l’atenuant sí que és aplicable per l’estat emocional de la processada, que va crear una dependència afectiva cap a la seva exparella. D’aquesta manera, l’advocat defensor qualifica els fets d’un delicte major de lesions amb arma, admet el maltractament i sol·licita dos anys de presó, dels quals ferms els 16 mesos que ja ha passat a la garjola de forma provisional mentre s’instruïa el cas. 

Els fets es remunten el març del 2017, dos mesos després que l’acusada acabés amb la relació sentimental que els unia. La dona, que es trobava a Colòmbia, el seu país d’origen, va assabentar-se que el perjudicat havia refet la seva vida. «La nostra relació era malaltissa. Em desestabilitzava. Havíem discutit i trencat moltes vegades», va explicar. Creia que l’última ruptura no era la definitiva. Amb aquest pensament, va agafar un avió i va tornar a Andorra amb el propòsit de «recuperar el meu home». 

«Estava encegada d’amor», va dir la dona en els al·legats finals tot penedir-se dels fets

La tarda del 8 de març, amb les claus que encara tenia, va entrar a l’apartament de la víctima, espanyol i resident en el moment de l’agressió, situat a la urbanització d’Incles. Es va amagar en un armari de l’habitació i va esperar durant hores a què arribés la seva exparella. Quan ho va fer, va sortir i va demanar parlar sobre la seva relació. «No tenia cap intenció de veure-la ni d’establir cap mena de contacte», va manifestar l’home –que no va comparèixer al judici– a la declaració que consta en l’aute. No va donar peu a cap conversa i va dir-li que marxés de casa, segons la seva versió. Ella va insistir i es va desencadenar un forcejament per tot l’apartament que es va saldar amb múltiples agressions, entre les quals destaquen tres produïdes amb tres al tronc superior del cos amb tres ganivets diferents i dos al cap amb un pot de maionesa. La més greu va ser un apunyalament al coll, causat per un ganivet de serra, que li va travessar les tiroides i la cavitat bucal.

Les parts divergeixen en la versió dels fets. Fos com fos, al lloc del succés també es trobava el company de pis de la víctima –que tampoc va comparèixer com a testimoni–, el qual va sortir corrent i va trucar a la Policia a les 19.53 hores des d’un restaurant proper, on hi havia dues persones que van presenciar  l’altercat que es va produir al balcó. Allà van veure com l’agressora tenia a la mà un altre ganivet. L’acusació pública assegura que va tornar-lo a apanyar. La defensa ho nega.

La víctima, evacuada en helicòpter a Barcelona, va patir una punxada que li va perforar les tiroides i la cavitat bucal

En «l’enèsim intent de fugir de la seva agressora», segons la fiscal, van tornar a l’interior de l’apartament, on es va produir un altre atac amb el tercer ganivet. En aquest punt, la dona sí que va admetre que l’havia colpejat dues vegades al cap amb un pot de maionesa que havia agafat de la nevera, ocasionant-li un tall de tres centímetres al cuir cabellut que va requerir punts de sutura. Per últim, l’encausada va denunciar que va tirar-la per les escales de l’edifici. El perjudicat afirma en la declaració que ho va fer per fugir.

Una vegada fora del pis, va acudir al bar des d’on havien demanat ajuda. Un dels testimonis de l’incident al balcó era infermer especialitzat en emergències i va assistir-lo mentre arribava l’ambulància. «Quasi s’ofega amb la seva pròpia sang. Va tenir sort que hi havia un infermer i tenia el material necessari per ajudar-lo», va precisar la fiscal. Des de l’Hospital de Meritxell va ser evacuat amb helicòpter a l’Hospital Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, on va estar ingressat a l’UCI durant sis dies. El Ministeri Fiscal també va detallar l’informe del doctor forense, que descriu la ferida «en una zona vital» com «especialment sensible i perillosa». Les explicacions dissenteixen, però l’informe no i indica que, a més de les lesions mencionades anteriorment, l’home també va patir més «talls i rascades» superficials al coll per les amenaces amb els ganivets i «ferides defensives» a les mans i als braços.

Un testimoni favorable

Un dels nou testimonis que van ser citats al judici era l’exdona de la víctima, que «tenia molt bona relació» amb l’acusada. A petició del lletrat defensor, va relatar com es trobava la processada després de la ruptura. «La seva vida no tenia sentit sense ell. Estava tan malament que creia que atemptaria contra si mateixa», va declarar. També va ser interpel·lada per la personalitat de la demandada, a la qual va descriure com «pur cor». «No sé què li va passar aquell dia», va afegir. La defensa objecta que va ser un atac d’ira o amb els experts consultats, que admeten una «tendència a la impulsivitat» i una «certa» dependència afectiva. L’acusació va rebutjar que això faci d’atenuant i va recordar que el perjudicat segueix tenint por d’ella, no s’atreveix a tornar al Principat i va patir estrés posttraumàtic.

«Només volia parlar. No perdia l’esperança. Tot es va desencadenar amb la discussió. Quina culpa tinc jo?», va seguir argumentant l’acusada mentre les parts l’interrogaven. En l’al·legat final, a més de repetir que se’n penedia, va reconèixer el mòbil de l'atac: «Estava encegada d’amor».

PUBLICITAT