PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Un piano en la foscor de la nit

Rara oportunitat per gaudir del pianista canadenc Jan Lisiecki, avui, a l’Auditori Nacional

Per Mireia Aguilar

El jove Jan Lisiecki en un concert a Torroella de Montgrí, el 2015.
El jove Jan Lisiecki en un concert a Torroella de Montgrí, el 2015. | Martí Artalejo

Avui s’inaugura el nou Ordino Clàssic després d’agafar el relleu del Festival Narciso Yepes i remodelar-lo de dalt a baix, tot acusant-lo d’haver-se convertit en massa «eclèctic». Però bé, el cert és que l’Ordino Clàssic arriba a pas ferm i amb una figura de pes, el joveníssim pianista canadenc Jan Lisiecki qui es desvia de la seva gira europea durant una nit per anar a caure enmig de les valls septentrionals del país. 

Amb només 23 anys, les orquestres de tot el món s’inclinen als seus peus mentre ell s’inclina, sobretot, per peces de Chopin, Schuman, Ravel i Rakhmaninov per proposar-nos un viatge «entorn de la idea del nocturn», segons van assegurar els organitzadors. «La nit pot ser tranquil·la i reconfortant, però també inquietant i misteriosa. Per això no ens ha de fer estrany que hagi inspirat tants compositors per escriure obres emotives i personals, com per exemple els Nocturns de Chopin, les Nachtstücke de Schumann o el cicle Gaspard de la nuit de Ravel», indiquen. 

Des de l’organització, van voler destacar l’excepcionalitat que Lisiecki actuï al país: «Està de gira internacional i només toca a Madrid però Ordino Clàssic va aconseguir que també inclogués Andorra. Per tant és un concert molt especial, sobretot tenint en compte com d’assequible a nivell econòmic és l’oferta». I és que veure aquest jove prodigi amb raons justificades pot ser una realitat avui mateix per només 25 euros i encara hi ha entrades disponibles. 

«Hi haurà una il·luminació especial molt tènue que ens transportarà a l’escenari de la nit», van indicar des de l’Ordino Clàssic, tot per crear una atmosfera que, efectivament, recreï «la idea de la nit com quelcom màgic i inspirador en la seva interpretació i posada en escena». En definitiva, conclouen: «No és un recital de piano qualsevol». Només hi ha una manera de corroborar aquesta afirmació i és acudir aquesta tarda, a les 19.00 hores a l’auditori nacional. De moment, només us podem oferir allò que els crítics n’han dit. Per exemple, The New York Times va escriure: «És un pianista que fa que cada nota compti». I si creieu en els premis, Lisiecki va rebre el 2017 l’ECHO Klassik, el reconeixement més important de la música clàssica a Alemanya i aquest mateix any ha estat reconegut per la indústria musical canadenca. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT