Les despeses que es deriven de l’habitatge, com són l’aigua, l’electricitat o el gas, els aliments i les begudes no alcohòliques suposen entre el 62,8% i el 67,7% dels ingressos d’una llar unifamiliar, indica l’Estudi sobre el cost de la vida a Andorra, que ahir va publicar íntegrament el departament d’Estadística del Govern. Per la part alta, les despeses es desglossen en un 22,4% en aliments i begudes i en un 45,3% en l’habitatge. Les xifres corresponen a les proporcions calculades després de determinar el preu de la cistella d’aliments recomanada per la FAO, l’agència de l’ONU per l’Alimentació i l'Agricultura que, tenint en compte l’IPC actualitzat el 2016, a Andorra oscil·la entre els 1.938 euros a l’any i els 3.947. Per contra, les dades de l’Enquesta de pressupostos familiars del 2014, 2015 i 2016 indiquen que aquestes despeses de la llar i el del menjar representen «al voltant del 45%».

L’Executiu va presentar dimarts els resultats més significatius de l’informe, que estima que el cost real de vida és d’entre 1.050 i 1.200 euros al mes. L’estudi, però, remarca que «és interessant destacar» que les llars integrades només per una persona adulta necessitarien entre 1.500 i 1.800 euros per arribar a final de mes. En el cas de les que reben prestacions socials, requeririen 1.200 euros. L’anàlisi també conclou que una persona addicional a la llar comportaria un increment de la despesa d’aproximadament entre el 40% i 50%.

Bretxa entre col·lectius 

Si bé el ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, va afirmar dimarts passat durant la presentació de l’informe que un 2,4% de la població total té la percepció de trobar-se en situació de privació material severa, és a dir, que pateix almenys quatre mancances d’un llistat de nou, els detalls de l’informe fet públic ahir revelen que la xifra puja fins al 64,1% entre el col·lectiu que rep prestacions socials. Entre les privacions severes es contempla no poder disposar d’un telèfon, no poder mantenir la casa a una temperatura adequada o no tenir capacitat per fer front a una despesa imprevista. Entre les persones que reben prestacions socials, la privació que més es repeteix és no disposar d’un automòbil i o d’un ordinador.

Espot, però, va apuntar dimarts que «el percentatge [de privació] es redueix considerablement perquè les persones que es troben en aquesta situació tenen accés a un catàleg d’ajuts econòmics ocasionals que els permeten superar la privació material severa». Les estadístiques també augmenten significativament entre col·lectius en altres casos: un 52,2% de la població total assegura patir «algunes» o «moltes dificultats» per arribar a final de mes. Els més vulnerables, en canvi, tenen la percepció que és del 95,9%. El 41,4% de la població declara que les despeses de la llar suposen una «càrrega pesada» davant el 81,1% de les llars que reben prestacions socials.