PUBLICITAT

Andorra la Vella

El pessebre que no va arrelar

Andorra la Vella va intentar, a principis dels 90, sumar-se a la tradició de la representació

Per El Periòdic

Imatge del pessebre vivent a Andorra la Vella que conserva l’arxiu comunal.
Imatge del pessebre vivent a Andorra la Vella que conserva l’arxiu comunal. | Arxiu Comunal d\'Andorra la Vella

L’arxiu comunal d’Andorra la Vella aprofita el mes de desembre per proposar-nos un record completament estacional, el dels pessebres vivents. «Evoquen el naixement de Jesús a través de personatges vius i acostumen a fer-se en escenaris que creen una atmosfera bucòlica», recorda als més despistats mentre que hi afegeix la informació de país:  «A Andorra l’origen es remunta l’any 1955 amb el Pessebre vivent d’Engordany com a referent modern, ja que els personatges cobren vida i hi ha teatralització. Va ser impulsat per l’activista cultural Esteve Albert i sembla ser que la seva primera intenció va ser realitzar-ho a Andorra la Vella», asseguren. 


Aleshores recorden l’intent de la capital per sumar-se a la tradició a principis dels 90, potser una mica gelosa de l’èxit d’Escaldes que, recordem-ho, s’havia independitzat de la capital després de començar amb la posada en escena del naixement de Jesús: «Tot i que a Andorra la Vella no va arrelar aquesta tradició, als anys 1992 i 1993 el Comú va impulsar una escenificació de pessebre vivent. L’any 1992 es va fer a l’aparcament de darrere de la Casa de la Vall i el 1993 a la zona del Trillà», indica el document de l’arxiu. 


«Va participar personal del Comú i van col·laborar algunes associacions com l’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella, tal com ho recorda Maria Àngels Velando, directora actual de l’entitat, i que va representar a la Verge Maria», ens confessen les fotografies que conserva l’arxiu. 
Malgrat que la iniciativa no va perviure, s’hi van posar tots els esforços en les dues edicions celebrades i «tot i que va ser un pessebre en què no hi havia diàleg, es va intentar crear un ambient que semblés el més real possible. D’aquesta manera es van aprofitar els elements naturals i es van posar diversos animals». I destaquen amb humor: «Els personatges i animals eren reals, excepte el nen Jesús, probablement per evitar que el nadó pogués constipar-se». Encara que el pessebre vivent no arrelés a la capital, la veritat és que el Nadal s’hi celebra d’allò més i en els últims anys el Poblet de Nadal hi dedica grans esforços. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT