PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Prendre un te dialogant amb una obra d’art

Infusions úniques combinen a la perfecció amb els quadres de l’última exposició del Thyssen

Per Victoria Gómez

El quadre ‘Modista als Camps Elisis’, de Béraud, i el seu te, ahir
El quadre ‘Modista als Camps Elisis’, de Béraud, i el seu te, ahir | MARICEL BLANCH

La Pastora nua estirada, de Berthe Morisot, evoca el te blanc. Aquell aromàticament lleuger, dolç i fresc que ens transporta al mateix perfum subtil de la primavera del quadre. Les tonalitats rosades del cos de la noia i la vermellor dels seus llavis bé podrien representar-se en forma de rosa, mentre que la seva pell jove i suau podria tenir el mateix tacte que la d’un préssec. 

La vainilla de l’orquídia té el mateix aroma predominant que desprén la protagonista de Modista als Camps Elisis, de Jean Béraud. Els terrenys terrossos i astrigents que provenen del pebre, la canyella i la xicoira ens traslladen a l’ambient enfangat i humit de l’avinguda parisenca. 

La innocència del joc infantil, essència d’Escena de platja, de Winslow Homer, se’ns presenta a través de l’aroma anisat del fonoll, evocat per una planta que creix en tons marins. L’ingredient principal, però, és l’hibisc, vermell com vermella és la faldilla de la nena principal de l’obra.

Els colors de La gran Portuguesa, de Robert Delaunay, estimulen com ho fa el te verd. Amb un toc de gira-sol, conceptualitza l’exaltació a la llum, el color i el moviment orfista. La composició amb la disposició harmònica dels colors dona tranquil·litat, alhora el gessamí simbolitza puresa i bellesa femenina.

 

Dones i flors

Tot plegat pot semblar una lliçó magistral d’art i botànica, però no ho és. En realitat, es tracta de la nova visita guiada que proposa el Museu Thyssen dins el seu programa GastroArt. Quatre tes creats especialment per a l’ocasió que s’han inspirat en quatre obres de diferents autors i diferents èpoques de l’última exposició, Femina Feminae. L’objectiu és relacionar els sentits, a través d’aromes i sabors totalment innovadors. 

La sommelier de L’Infús, Vicky Mateu, va explicar que, malgrat la complexitat de les creacions, quan va conèixer les obres les idees van aparèixer per si soles. «Tots els tes porten flors i les flors estan directament relacionades amb qualsevol musa. Les flors són femenines. Si obrim l’armari de qualsevol dona, segur que trobem una peça de roba amb flors». 

El comissari, Guillermo Cervera, va assegurar que el que espretén amb les degustacions és «mediar entre l’obra d’art i el visitant» i «obrir-li la ment», ajudant-lo a crear les seves pròpies històries a partir dels seus records. «Tots alguna vegada hem estat estirats en un prat verd i hem olorat l’herba. Això és a què evoca el te mentre observem el quadre de Morisot». 

Comenta aquest article

PUBLICITAT