PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El Govern justifica en una pàgina i mitja que la UE no exigirà l’atur

L’oposició titlla de «pressa de pèl» la informació facilitada per Martí argumentada només amb cinc frases de tècnics

Per Lídia Raventós

Oficines del Servei d'Ocupació.
Oficines del Servei d'Ocupació. | Arxiu ANA

L’esperat informe que el cap de Govern, Toni Martí, havia de transmetre als consellers generals amb els arguments dels tècnics sobre si la Unió Europea exigia o no a Andorra un subsidi d’atur en el marc de l’acord d’associació va arribar finalment en mans dels demandants. El resultat, però, no va ser l’esperat per part de l’oposició, que es van trobar amb poc més d’una pàgina escrita justificant el que l’Executiu ha dit fins ara: els reglaments europeus no obliguen als països a tenir un règim d’assegurança social finançat per cotitzacions a efectes de prestació econòmica per desocupació involuntària sempre i quan es respecti el principi de no discriminació. Dit d’una altra manera, en només una pàgina i mitja, l’Executiu dona cinc arguments de tres tècnics per assegurar que la prestació per desocupació que té el país actualment s’emmarca en les demandes europees. 

L’oposició va titllar la informació de «presa de pèl», ja que després d’esperar més d’un mes per rebre aquest esperat informe, s’han trobat amb un «resum» del que s’ha dit fins ara i amb només cinc frases de tres assessors del Govern que sostenen aquest posicionament. Els consellers entenen que es tracta d’una qüestió rellevant per a la ciutadania i que tindria un impacte econòmic important a les arques de la CASS en el supòsit que la UE exigís un subsidi d’atur com es coneix en altres països i que, per aquest motiu, és necessari estudiar amb deteniment el reglament amb càlculs sobre el cost que podria tenir la seva implementació. Els elements tècnics aportats en dita documentació semblen extrets d’informes més complets, per la qual cosa els consellers entenen que no se’ls ha facilitat tota la documentació. 

Els cinc elements tècnics

El primer argument que consta en el document és el de l’especialista europeu en seguretat social Danny Pieters que exposa que «la lògica de la coordinació dels sistemes de seguretat social és la de la coordinació, que és diferent de la de la harmonització. Els Estats membres segueixen sent sobirans en la forma en què es concep la protecció social sempre que respecti els principis de coordinació i altres principis, inclòs el principi d’igualtat de tracte entre homes i dones i la no discriminació».

El segon assessor que s’anomena és l’exrector del Col·legi d’Europa, Paul Demaret. Des del seu punt de vista, «el reglament s’aplica a les prestacions previstes quan es tracta de prestacions rellevants de la seguretat social i no de prestacions d’assistència social». En aquest sentit, agrega que «l’objectiu del reglament és coordinar els sistemes de seguretat social dels Estats membres. Cobreix les prestacions per desocupació, però com a tal no obliga un Estat membre a organitzar un pla d’assegurança d’atur». Finalment, exposa que «a Andorra, les persones que perden les seves feines es beneficien de la prestació de l’assistència social en funció dels ingressos i de la residència. Aquestes prestacions no contributives no estan cobertes per la seguretat social i no estan incloses en l’àmbit d’aplicació del reglament». 

La darrera opinió que la documentació facilitada ofereix és la de Joaquim Llimona, que considera que la directiva sobre mesures per a facilitar l’exercici dels drets dels treballadors en el context de la lliure circulació de persones «no obliga a introduir en el sistema andorrà una prestació d’atur sinó que obliga a garantir la plena igualtat de tracte als treballadors estrangers pel que fa a l’accés i a les condicions de treball, i tots els avantatges socials que es preveuen en favor dels treballadors nacionals. El que obliga en relació a Andorra és que les prestacions socials per a les persones en dificultats siguin accessibles també als treballadors d’un Estat membre de la UE que treballin al Principat, en les mateixes condicions que la llei fixa pels treballadors andorrans».

PUBLICITAT